L'Aleix a ca la Toca

Aprofito l’avinentesa que la Higínia m’ha fet arribar, generosament, aquest text de l’Eduardo Galeano per compartir-lo en aquest important 1 de Maig del 2012.

*La desmemòria*/ Eduardo Galeano

Chicago està plena de fàbriques. N'hi ha fins i tot al bell mig de la
ciutat, al costat de l'edifici més alt del món. Chicago està plena de
fàbriques, Chicago està plena d'obrers. En arribar al barri de Heymarket,
demano als meus amics que m'ensenyin el lloc on varen ser penjats, el 1886,
aquells obrers que el món sencer saluda cada primer de maig.

(…)

(...)

-Ha de ser per aquí -em diuen. Però ningú sap.

Cap estàtua s'ha erigit en memòria dels màrtirs de Chicago a la ciutat de
Chicago. Ni estàtua, ni monolit, ni placa de bronze, ni res de res.

El primer de maig és l'únic jorn veritablement universal de la humanitat
sencera, l'únic dia on coincideixen todes les històries i totes les
geografies, totes les llengües i les religions i les cultures del món; però
als Estats Units, el primer de maig és un dia qualsevol. Aquest dia, la
gent treballa normalment, i ningú, o gairebé ningú, recorda que els drets
de la classe obrera no han brotat de l'orella d'una cabra, ni de la mà de
Déu o de l'amo.

Rere la inútil exploració de Heymarket, els meus amics em porten a conéixer
la millor llibreria de la ciutat. I allà, per pura curiositat, per pura
casualitat, descobreixo un vell cartell que està com esperant-me, barrejat
entre molts altres cartells de cinema i música rock.

El cartell reprodueix un proverbi de l'Àfrica: *fins que els lleons no
tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera seguiran
glorificant el caçador*