L'Aleix a ca la Toca

Amb la distribució d’un nou Parlem-ne, novament dedicat a Cal Pelut, CiU de Prats de Lluçanès ens dóna una nova mostra de quina és la seva manera de fer política i del seu estat d’ànim. Sembla com si no acabessin de tenir clar que tenen majoria absoluta i calgués estar-se justificant permanentment.
Ara ha estat el nou butlletí, amb un patètic titular: “Aquest hauria de ser un Parlem-ne tranquil”. I per què no ho és, es pregunta algú? Per què l’oposició ha explicat què ha passat a Cal Pelut? Però si ja ho heu explicat i si tot és tan clar com dieu, no cal que patiu, la gent ja ho ha entès, no cal que ara sortiu a defensar el vostre pare espiritual, Ramon Vall, i les seves dinàmiques empresarials -que d’altra banda, coincideixen amb una bona part dels projectes que teniu o que segons CiU han de fer anar endavant el poble. Curiositats de la política, oi?-.
Dedicar tot un butlletí a tornar-se a justificar -i van…- sobre el mateix tema, mostra un estat anímic com a mínim neguitós, insegur, a banda que cansa el personal. Sembla que no estiguin del tot tranquils. De fet, veure Cal Pelut en l’estat actual és llastimós, i una mostra fefaent de la pressa i l’actitud autoritària que ha caracteritzat la dreta a Prats de Lluçanès des de sempre.
Ara, en plena campanya electoral, haver penjat la pancarta amb el nom de CiU davant del solar que plora l’absència de la casa, és una imatge que ens fa pensar més que mai en la idea caciquil i dictatorial d’aquí mano jo, o nosaltres, els de sempre. Una mostra ben gràfica d’un tarannà que no han perdut i no volen perdre, mal li sàpiga a algun convergent de bona fe.
La desaccelaració del món de l’especulació urbanística pot ser la responsable que Cal Pelut segueixi sent un solar o que a Cal Santiago no s’avanci en la construcció de pisos, cases, piscines, etcètera. Potser van comptar malament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!