L'Aleix a ca la Toca

És cert, la sentència aclareix la realitat. Davant nostre, com des de fa més de 300 anys, hi ha dues opcions: els estats espanyol i francès o la sobirania.
El pacte d’estat de la transició espanyola va fer que es dibuixés aquesta bifurcació. El lideratge pujolista a Catalunya va fer que el camí -per al catalanisme i el catalunyisme- fos el del pacte d’estat. L’independentisme ho va tenir clar i va posicionar-se contra la constitució espanyola i contra els estatuts. El pas dels anys han mantingut la situació. Avui, el fracàs del pacte ha portat més gent cap a ser crítica amb els resultats de tot plegat, però segueix sent majoritària la via del fracàs, només cal veure el muntatge preparat i pactat i liderat pel Montilla, amb les cares del Maragall, el Rigol, el Barrera i el Pujol.
Des de l’independentisme ara cal evidenciar que durant aquests anys s’han posat les bases per desenvolupar el projecte que es dibuixa en l’altre sentit i evitar que els estatutistes es ressituïn i segueixin amb la gran mentida.
Les declaracions de l’Ernest Benach en el sentit que s’ha trencat el pacte entre els representants catalunyesos i els espanyols no fa més que demostrar el fracàs de la seva via. Un fracàs anunciat en el seu primer dia, i ara ratificat pels fets, sempre tossuts. En aquests anys el nostre país no ha avançat cap a la sobirania sinó cap a la submissió, la fragmentació i la pèrdua de capacitats per a un desenvolupament propi. Aquests polítics, aquests partits, aquests sindicats i aquesta “societat civil” autonomista ja és passat i, a més, fracassat. Avui ja només queda un sol camí, el de la independència dels Països Catalans. L’altra via és morta, només porta al passat més ranci i inútil per al nostre poble.
Ara no és el moment de cap mobilització que els permeti rentar cares i recuperar posicions a la foto. Ara és el moment del poble, com s’ha demostrat amb la gran capacitat organitzadora i motivadora amb les consultes locals. Ara és el moment del lideratge independentista de veritat, el que no pacta, el que no accepta rebaixes, el que parla amb claredat del país sencer i viu, el que defensa una realitat justa i diversa, amb eines vertebradores pròpies.
S’ha acabat el temps d’Espanya i França, és el moment dels Països Catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!