L'Aleix a ca la Toca

• Manuel Carrasco i Formiguera, dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya, afusellat pel feixisme l’any 1938, a  Burgos.
• Lluís Companys i Jover, President de la Generatlitat de Catalunya, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, afusellat pel feixisme l’any 1940.
• Emili Darder i Cànaves, alcalde de Palma, militant d’Esquerra Republicana Balear, afusellat pel feixisme l’any 1937.
• Joan Baptista Peset, rector de la Universitat de València, afusellat pel feixisme l’any 1941.
• Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets, assassinat pels nazis a la localitat de Montanejos, l’any 1993.
• Joan Fuster i Ortells, pensador, escriptor, víctima de nombrosos atacs feixistes
• Milions de persones anònimes, al món, víctimes de les accions de grups nacis, feixistes, supremacistes, racistes com ara la Plataforma X Catalunya, liderada pel vigatà Josep Anglada, el govern racista de l’apartheid a Sudàfrica, el Ku-Klux-Kan o el Front Nacional francès.

 La memòria ens ha de permetre identificar, sense dubtes, sense mandra, sense por aquells fets, aquells actes que permeten, encobreixen, justifiquen o directament activen la persecució, l’agressió, el menyspreu de les persones diferents, dels veïns menys afavorits o dels nouvinguts sense recursos. D’aquelles persones que prenen opcions religioses, sexuals, ideològiques, culturals diferents a les de cadascun de nosaltres.

(Continua)

Una memòria, una consciència que ens ha de permetre reforçar el sentit comunitari de la nostra vida quotidiana, fent créixer els mecanismes de suport, d’informació, de compromís col·lectiu que ajudin tothom a ser membre actiu de la societat on ens ha tocat i ens toca viure i fer millor, una societat cohesionada, forta i solidària.

Una cohesió que ha de facilitar la solidaritat horitzontal, el coneixement i la creació d’estructures socials al servei de la majoria.

Una solidaritat imprescindible per fer front al clima de por que els sectors més poderosos intenten crear i escampar per evitar, precisament, l’existència d’una societat ben cohesionada i activa. Sectors que no dubten a utilitzar com a gossos de presa col·lectius, partits, institucions que tenen com a finalitat precisament la marginació, la segregació, la injustícia, el racisme i que no dubten mai a utilitzar la violència cega i gratuïta contra els menys afavorits. Una violència que no té límits, que acaba afectant tothom si convé, sigui qui sigui –una bona mostra és el llistat inicial d’aquest escrit- i que pren la immigració com a  “cap de turc”, com a avís per a navegants.

La manifestació d’aquest dissabte a Vic no és l’acte definitiu contra el feixisme, sinó l’acció necessària per acabar amb el silenci i la por que cobreixen d’impunitat i vergonya la quotidianitat d’una societat que calla davant dels enemics de la justícia, de la llibertat, en definitiva, de les persones i els pobles. El 26M a Vic s’obrirà la porta perquè entri la ventada imprescindible per esborrar les temptacions, els dubtes que ens fan respirar malaires del passat i per fer possible d’entrellucar el futur amb dignitat.

Publicat avui a El 9 Nou