L'Aleix a ca la Toca

Si algun dia ha estat tan intensament convocat, per totes bandes, com aquest 25 d’Abril… Per un cantó, les consultes populars independentistes; per un altre, el Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles, a Girona; per un altre, la convocatòria de l’Horta nord de la Trobada d’Escola Valenciana, i, com toca, la gran manifestació del 25 d’Abril, enguany a València.
I per tot el viscut, no em costaria gens d’assumir que el 25 d’Abril podria acabar sent la diada nacional, superant les altres diades. Al cap i a la fi, d’on ens ve el mal és d’Almansa, i és a tots que alcança.
Però si aquesta idea em sembla suficient, encara m’ho ha semblat més en veure coincidir el 25A amb la convocatòria de consultes populars per la independència, i tota la moguda de base, horitzontal i imaginativa que s’ha desfermat al seu voltant. Però si amb tot això en tinc prou, també sé que pot ser considerat conjuntural, per la qual cosa m’ho plantejo des de l’aspecte que em sembla més real, més obvi i més contundent. El 25 d’Abril es posa de manifest el grau més alt de normalitat nacional que es planteja a les mobilitzacions dites “nacionals” de tot l’any. I és que a més de ser la commemoració d’un fet que configura la nostra realitat nacional, conjunta, a més es fa de la forma més lògica. A la manifestació de dissabte, a València, ben pocs dels elements propagandístics eren regionals, autonòmics. La gran, immensa i incontestable majoria eren nacionals. I ho eren per les formes, però també, i sobretot, per la voluntat i l’exteriorització de la normalitat nacional. Al País Valencià, com a la resta de la nació, tret de Catalunya, l’afirmació de la pròpia personalitat es fa en únic context, els Països Catalans. Aquí no hi ha dubtes. Mentre Catalunya exclou la resta del país en la seva cursa “regional”, a València el marc és el comú, el nacional, sense fragmentació. Per això, després de la gran manifestació d’aquest 25A, amb una presència realment important de l’esquerra independentista, caldrà començar a plantejar-se molt seriosament l’oblit i la segmentació que ve del nord i seguir posant les bases per pujar els Països Catalans des de baix i des del sud, garantia de futur comú.

A la imatge, els mestres de l’escola la Masia, darrerament amenaçada, pintada, atacada…, mostrant el seu compromís i deixant les coses ben clares, durant la manifestació. (F.: T.Parareda)