L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

7 de febrer de 2010
2 comentaris

20 anys d’Urbàlia Rurana

Dissabte passat, vaig ser un dels privilegiats d’assistir a l’estrena mundial dels actes de celebració dels 20 anys del grup Urbàlia Rurana. Va ser al Café l’Infern, de Massalfassar, on el grup i la colla de dimonis local han fet tants tractes i han donat tantes bones vivències a amics, coneguts i passavolants, i han teixit la etla de l’associació Tramús i han contribuït així a l’existència saludable de la revista Caramella.
Una vetllada realment agradable, amb el sopar de rigor, els espirituosos corresponents i un concert a mida del local, amb les veus més properes, els sons més íntims i les cançons a tall de passejada per una trajectòria tan seguida, coneguda, sentida i viscuda.
20 anys d’Urbàlia Rurana -un nom tan suggerent com complicat- són una passejada per molts matins -com algun esmorzar a l’empara de la claror inimitable del menjador de la Primitiva de Lluçà-, nits i vespres, amunt i avall del llarg país, ja sigui al Lluçanès, a Massalfassar, al Tradicionàrius, a Benicàssim, a l’auditori de Barcelona, a Manresa. Un tomb per mil-i-una complicitats de llarg fructificar a Xàbia, amb els amics de la Romàntica del Saladar, amb el Maurizio Martinotti, amb Primera Nota i el Pont d’Arcalís, amb la Murga de Massalfassar i les Nadales o en una nit especial a la mar de Xàbia en lluna plena d’agost, o les mil-i-una nits al Solc, passant per la majoria dels pobles de la comarca, amb aquella cloenda espectacular a Oristà amb la RAS, després del Botifarra, farà aviat quatre anys. Nits de misteles, d’aiguardents i de veus i cordes, tecles i vents.
Urbàlia Rurana, del ball mediterrani al concert, del sarau, amb imatges impagables al Grau vell de Sagunt, a la ronda melosa que embolcalla els sentits, ens ha ajudat a recórrer vint anys d’un plaer immens que vam seguir, emocionats i contents, divendres de fa vuit dies agombolats per les dolces notes de peces tan genials com “El cavall blanc”, “Cervera ja no és Cervera”, “Seguidilles, jota i quin fandango!”, “Makedonia”, la sentida “Picaina” o el vibrant i estimat “Ball de dimonis de Massalfassar”.
20 anys d’imatges, vivències i harmonies que s’estrenen en públic el proper divendres al Tradicionàrius, a Gràcia. Per molts anys més Toni, Carles, Pep, Xampo i companyia!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!