“Cal que la candidatura JxSí tingui el màxim suport possible per culminar, amb garanties i els propers mesos, el procés d’independència.” Aquesta frase és el motiu personal que he escrit en fer-me candidat simbòlic de Junts pel Sí, a través de la flamant pàgina web de la candidatura. He de confessar que m’ha costat dies
Vent. De cop reconec la forma inconfusible de la badia de Pollença. Així doncs, sobrevolem l’illa i l’avió comença a girar per aterrar a l’aeroport. Al baixar notem el vent, turbulències, que suposo que al ser prop de la cua es noten més. Déu n’hi do, va fotent batzegades d’un cantó a l’altre i ens
Enguany tornem a commemorar, un any més, la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril de 1931. Si l’any passat posàrem l’èmfasi en la construcció d’una nova República per al segle XXI, i teníem, il·lusionats, la vista posada a la consulta del 9 de Novembre, aquest any l’agenda ens ve marcada per les eleccions
0. L’autobús em deixa a Schumann, que ràpidament veig que és la zona “europea”, tot i que ni idea de cap a on és el centre…veiam, cap aquella rotonda. Al fons hi veig un mena d’arc de triomf monumental, decideixo acostar-m’hi. Fa un fred que pela però m’agrada, em posa en tensió i em ve
-Informo, pels que comenceu a llegir, que jo hi estic en contra. -D’entrada, partim de la base que els ciutadans rasos poc podem saber de tots els intríngulis o anàlisis seriosos sobre la situació que puguin fer els dirigents polítics, sobre els tempos i estratègies més adequades per conduir el procés. Per tant, en aquestes
En Martí Domínguez és biòleg i escriptor, i fins fa un parell d’anys escrivia a El Temps uns articles collonuts que sempre barrejaven botànica i literatura. Buscant l’últim llibre seu em vaig trobar amb aquesta novel·la que ve a ser un relat de les memòries del pintor Tischbein del seu encontre amb Goethe, durant el
Al bell mig del Ring de Viena hi ha el Parlament austríac, construït del 1874 al 1883 a partir del disseny de l’arquitecte Theophil von Hansen. Època de “revivals” historicistes, així com la veïna Rathaus (l’Ajuntament) es fixa en el gòtic medieval, l’arquitecte del Parlament agafa com a referent l’Antiguitat clàssica, bressol de la democràcia,
Manifest per a la Secció Local d’ERC a Cerdanyola, en motiu del 14 d’abril de 2014. El 14 d’abril tornem a commemorar, un any més, la proclamació de la República Catalana de l’any 1931. El 12 d’abril s’havien celebrat unes eleccions municipals en què guanyaren àmpliament els partits republicans arreu de l’Estat, i a Catalunya
Aquest és un resum de la Conferència nacional per la República catalana que ERC va celebrar el juliol de 2013. És un text personal i per tant posa èmfasi en els temes que em són de més interès, s’hi expressen opinions particulars, i, no essent-ne un expert, segons quins apartats poden haver estat resumits més
A Cerdanyola vam tenir la sort de poder assistir, a la vegada, a la xerrada dels dos impulsors del Procés Constituent, ja que com van explicar els protagonistes, normalment es reparteixen els llocs on anar. Qui els hagi anat seguint, coincidirà amb mi que són dos personatges agradables d’escoltar, que s’expliquen molt bé, com els
Joan Francesc Mira: “El professor d’història”, Ed. Proa, 2008. A més de ser una novel.la, és sobretot un seguit de reflexions sobre l’existència i el món actual que ens envolta, fetes pel seu protagonista: un catedràtic d’Història contemporània que inicia la seva jubilació acompanyat de la seva dona, que pateix una malaltia degenerativa. Utilitza una
Després de veure i haver quedat seduït amb el gran discurs d’en David Fernàndez, em quedo amb la sensació que el millor que ha passat en les darreres eleccions no és el castanyot d’en Mas o la gran pujada d’Esquerra, sinó l’entrada de la CUP. Només amb la seva presència ja els farà millors a
Crònica del segon míting d’en Junqueras divendres passat a Sabadell Ens ho vam passar molt bé, divendres passat, els que vam assistir a l’acte electoral que va fer l’Oriol Junqueras a Sabadell. D’entrada, ja va ser ben agradable arribar a l’Auditori Pere Quart veient una gentada esperant al carrer, i fent una cua inútil
-Sabent que les actuals segona i tercera força del Parlament no van secundar la manifestació de la Diada, és immoral que el Govern promocioni la participació electoral amb un espot que culmina amb imatges d’aquesta. Així, malgrat que aquesta no és la causa per la qual la Junta electoral l’ha fet retirar, em sembla molt
Fins als pebrots d’aquesta marea de tuitaires i internautes indignats pel fracàs de la coalició independentista. Jo vull votar el programa d’ERC, no una llista on m’hi posin algú com en Laporta o qui sap qui més. Ja hem assolit el gran objectiu de l’independentisme: que aquest sigui transversal. Ja no cal un partit/coalició independentista,