Escrits, reflexions i d'altres històries

El 14 d’abril tornem a commemorar, un any més, la proclamació de la República Catalana de l’any 1931. El 12 d’abril s’havien celebrat unes eleccions municipals en què guanyaren àmpliament els partits republicans arreu de l’Estat, i a Catalunya la recent creada Esquerra Republicana que, liderada per Francesc Macià, agrupava diferents formacions de l’esquerra catalana. Legitimat pels resultats electorals, Lluís Companys, regidor per Barcelona, va proclamar la República des de l’Ajuntament; poques hores més tard, Macià proclamava la República Catalana des del llavors Palau de la Diputació.

Es reprenien, així, les anhelades institucions d’autogovern abolides després de la derrota de 1714, i que havien tingut un primer retorn amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), institució que agrupà les quatre diputacions catalanes i de la qual enguany també commemorem el primer centenari.

La República Catalana fou efímera, tot just tres dies, els que trigaren les forces republicanes estatals a imposar-hi el seu control; ja el 1931 el republicanisme espanyol demostrava el rebuig a qualsevol model federal. Malgrat això, es pactà una institució autònoma que prengué l’antic nom medieval: la Generalitat de Catalunya. Formada per un govern executiu i el Parlament, i regida per un Estatut retallat però finalment aprovat i referendat l’any 32, la nova Generalitat pogué iniciar una ambiciosa i profitosa tasca reformadora.

Una tasca, la d’aquells anys convulsos de República (1931-39), que podem exemplificar a petita escala a Cerdanyola. De manera molt paral·lela a la situació general del país, també l’ERC hi guanyava les eleccions el 12 d’abril i capgirava la composició del consistori municipal, sempre dominat per les famílies terratinents des de la seva creació el 1844. Un mestre, un botiguer, un propietari de bòbila, dos transportises, un petit pagès i un barber eren els 7 membres d’Esquerra a l’Ajuntament, encapçalats pel l’alcalde Jaume Mimó i Llobet.

Jubilar l’antic règim monàrquic significava, a més d’assolir nous drets i llibertats socials, també omplir de contingut el concepte de ciutadania: deixar de ser súbdits per esdevenir persones lliures i iguals, crítiques, responsables, i participatives en el govern col·lectiu. Socialitzar la riquesa, el poder polític i el coneixement, doncs, passava per posar al capdavant de les prioritats la cultura i l’ensenyament, assumint aquest últim el laïcisme i models pedagògics innovadors a l’època.

D’aquesta manera, aquell primer govern municipal republicà impulsà, a part d’obres concretes com l’arranjament de voravies o la construcció de noves fonts i safarejos públics, la primera Biblioteca Municipal de Cerdanyola i l’obertura de dues noves escoles. Es potenciaren les festes populars, l’Ateneu Cultural ubicat a la Cooperativa La Constància continuava bullint d’activitat, i el 1934 es fixà el topònim “Cerdanyola del Vallès” que avui utilitzem.

Però l’entusiasme popular que generà l’inici del període de seguida topà amb les forces reaccionàries del vell règim, a més d’anar acompanyat d’una forta conflictivitat social: el mateix any 31 hi hagué una vaga d’obrers a la Uralita, i els camperols es revoltaren durant la verema. L’Ajuntament hagué d’intercedir a favor d’alguns pagesos detinguts oposant-se als grans propietaris agrícoles, i amb l’Església també s’hi acabà topant amb la incautació del cementiri parroquial, que passà a ser municipal.

Amb la República espanyola en mans de la dreta des del novembre de 1933, i amb la Llei de Contractes de Conreu que impulsava ERC anul·lada per l’Estat, s’arribà als Fets d’Octubre de 1934. Tant el govern de la Generalitat com l’Ajuntament de Cerdanyola donaren suport a la vaga general convocada a nivell estatal, que tingué especial rellevància a Catalunya i a Astúries, indret a on la repressió de l’exèrcit produí la mort de quatre mil miners.

A Catalunya el President Companys, en el càrrec després de la mort de Macià, proclamà sense èxit l’Estat Català, fet que provocà la suspensió de la Generalitat i l’empresonament del seu Govern. Jaume Grau i Altaió, que havia substituït Mimó a l’alcaldia de Cerdanyola, també ingressà amb Companys a la presó habilitada al vaixell Uruguay, al port de Barcelona.

No fou fins a les eleccions del febrer de 1936, en les quals tornaren a guanyar les esquerres, que es pogué restablir la Generalitat i el govern d’ERC a Cerdanyola. Mentre durà la suspensió de l’autonomia, el govern municipal restà en mans primer del Partit Radical i després de la Lliga, amb alcaldes, nomenats a dit per l’autoritat militar, que posteriorment repetirien càrrec durant la Dictadura franquista. El tercer alcalde cerdanyolenc d’ERC fou, doncs, Josep Soler i Valentí, el qual ocupà el càrrec fins al final de la Guerra Civil, que s’iniciaria amb el cop d’estat militar el juliol del mateix any 36. Convé destacar, a part de les enormes dificultats que suposà mantenir a ratlla els incontrolats de la rereguarda, que fou durant aquest mandat, ja en plena guerra, que entrà al consistori la primera cerdanyolenca, la Magda Llonch, també per ERC.

La victòria definitiva dels militars revoltats l’any 1939 posà fi a la República i inicià la Dictadura del General Franco, que es prolongaria fins a la seva mort l’any 1975. La Transició cap a la Monarquia parlamentària actual es féu, a partir de llavors i no sense dificultats, amb l’ull vigilant de l’exèrcit i de l’stablisment franquista: d’aquí les greus mancances democràtiques que encara patim. La Generalitat, restaurada el 1977, ha hagut de mantenir un estira-i-arronsa constant amb el poder establert a Madrid per poder desenvolupar amb normalitat les seves funcions.

Després que el Tribunal Constitucional sentenciés el nou Estatut de 2006 amb una gran retallada, una majoria social s’ha posicionat a favor d’assolir la independència, possibilitant el procés polític que hem començat a viure i que té, el nou de novembre d’enguany, una gran fita amb la celebració de la Consulta.

Convençuts de la victòria del sí-sí, des d’Esquerra Republicana de Catalunya es treballa de valent, no només per a dur a bon port el procés, sinó també per a constituir, aquest cop sí, una República independent que satisfaci els anhels del poble català, actuals i històrics. Un procés constituent com el que comencem a viure sempre és una oportunitat per fer les coses millor: una democràcia més moderna i participada, un Estat del Benestar modèlic, una Justícia més eficient, o una Hisenda més transparent i eficaç.

Commemorem il·lusionats, doncs, aquest 14 d’abril ple de referents positius, i convidem a la ciutadania a participar i afegir-se al projecte republicà.

Visca la República!

Esquerra Republicana de Catalunya – Secció local de Cerdanyola del Vallès

14 d’Abril de 2014