Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Era diumenge, l?actuació començava a les set de la tarda i el Barça jugava a les nou. Però va ser el dia perfecte per presentar ?El món es mou?. La cosa ja va començar be: a les quatre, l?hora de la prova de so, lluia el sol i haviem aparcat davant mateix del Luz de Gas. Cinc hores més tard, quan vaig sortir per la porta del 246 del carrer Muntaner, la sensació no podia ser millor.
En Pere Camps, l?amo del BarnaSants, anava amunt i avall carregat d?energia. En Josep Sanz pentinava les seves canes de mànager veterà i repassava la llista de convidats. En Jordi Jiménez, de Picap, em feia costat, com sempre. La Maite, l?Oriol i en Marc es preparaven per vendre el disc a la porta de la sala. El Xavi, un tècnic de luxe, tocava les tecles adients per fer-ho sonar tot com cal. I, a l?escenari, en Josep, en Guillem, el Valentí, el Jordi i el Tito, amb la lliçó ben apresa.
Després, quan el públic va ocupar les butaques de la platea i jo posava els ulls al mirador del camerino, unes quantes cares conegudes: el meu amic Ferran Terraza, en Pere Meroño, els Túrnez i Sesé, en Joan Isaac, en Pedro Javier Hermosilla, en Cesk Freixas, en Joan Tena, en Xavi Solà? I els altres, els que no tenien nom i cognom, donant sentit a la meva feina.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va ser increïblement bonic i elegant, Albert.
Feia temps que no disfrutava tant. Ja t’ho he dit, però va ser im-pe-ca-ble!
Una salutació!
Ens veiem aquesta setmana?
http://www.lacoctelera.com/desdebarcelona/post/2008/01/21/albert-fibla-main-es-mou
Hola Albert,
només volia felicitar-vos pel concert, a tu i als teus músics.
Ja sé que la meva opinió no és objectiva (és el que tenim les fans que seiem a 1a fila, que som fans…) però va ser increïble… ja saps que la primera vegada que et vaig escoltar em vaig enamorar de la teva veu i de la cançó "Pel seu nom". Des d’aquella primera nit al Pipiolo he esperat amb impaciència aquest nou cd, saborejant "Senzill" i "El vals de la ingenuïtat", i el diumenge, quan el vaig escoltar per primera vegada sencer haig de confessar que em vaig posar a plorar. em vas fer sentir el que vaig sentir aquella primera nit que et vaig escoltar. no puc més que donar-te les gràcies i desitjar-te tota la sort del mon amb aquest superdisc, que és una preciositat.
com a bona fan et demanaré que me’l signis quan ens vegem la propera vegada.
una abraçada ben forta,
Laura