BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Espoliació anual 19.333 milions d’Euros. Espoliació acumulada 200.000 milions d’Euros. (BIC, post 1366)
29 octubre 2007
La degradació de Catalunya
Article publicat al diari Avui el 29 d’octubre del 2007
Cauen els trens i les andanes i les estacions elèctriques i és això del que parlem quan diem que ens roba Espanya. Però
el que cau sobretot és la Catalunya moral, incapaç de reaccionar i de
rebel·lar-se contra la brutalitat de tanta incompetència i tanta barra.
Al capdavall aquesta és la crisi de més importància: Montilla, que
haguem elevat el polsós socialisme espanyol al govern de la nació; que
encara avui Zapatero continuï, a Catalunya, pujant en intenció de vot. El
que és de poble retardat és que encara visquem més pendents del PP que
del dany irreparable que el PSOE i el PSC sempre ens han causat.
El que és dramàtic és que Zapatero pugui venir a fer el mec a
Bellvitge, al bell mig del desastre que ell mateix ha organitzat, i no
només ningú no l’escridassi sinó que rebi a sobre brams de suport.
El problema de Catalunya, abans de cap altra consideració, és Catalunya, i no Espanya.
Previ al conflicte polític, Catalunya té un conflicte moral. Una
degradació que ve del relativisme conformista i de la renúncia a
l’excel·lència; del ja ho trobarem, de la banalització de l’ordre i la
jerarquia, d’haver fet més llarga la llista dels drets que la
dels deures i de la mesella resignació nacional a canvi del fals
pragmatisme de l’anar tirant que, com era de preveure, aquests
dies ha quedat mort i enterrat als esvorancs de les obres del tren de
gran velocitat. “El que hem de fer és parlar dels problemes de la gent
i no de qüestions identitàries”: vet aquí el final de recorregut
d’aquest dilema estúpid.
Després de tant fer pedagogia i
de dir que no érem independentistes, ens han caigut a sobre i totes de
cop, les conseqüències de ser Espanya. Aquestes són les conseqüències
del regionalisme, del pactisme i del peix al cove: un país que,
humiliat, cau finalment a trossos després d’haver-se deixat robar tant.
Salvador Sostres
———————-
“La traïció dels líders” amagant l’espoliació fiscal durant 30 anys. (BIC)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cauen els trens i les andanes i les estacions elèctriques i és això del que parlem quan diem que ens roba Espanya. Però
el que cau sobretot és la Catalunya moral, incapaç de reaccionar i de
rebel·lar-se contra la brutalitat de tanta incompetència i tanta barra. TENIM EL QUE ENS MEREIXEM PER LA MANCA D’UNITAT LA MANCA D’AUTOESTIMA I LA MANCA DE LIDERATGE, el meu dubte es si l’honorable jordi pujol, ens va enganyar, es va equivocar o es va deixar enganyar, hem de cimençar de n0u el dia 7 de març a bruseles