DES DE L’ESTRANGER
Fa tres dies que em trobo a Madrid i cada dia que pasa tinc més clar que som diferents i que hi ha quelcom que no pot canviar. La nostra forma d’enfrontar les coses, el nostre sentit en defensar el nostre espai i la nostra terra. Principis que no son pràctics i econòmics, per això no ho entenen i pensen que tot gira al voltant d’una voluntat econòmica i insolidaria amb els espanyols.
Sortir a sopar sempre te un cert risc i sobre tot, es multiplica el risc quan ho fas amb un valencià i un madrileny. Tots dos et coneixes, saben els teus lligams polítics amb Esquerra Republicana de Catalunya i a la més mínima, la conversa deriva cap els temes que tan esfarrisadament utilitzen quatre mitjans mediàtics. Paraules com, no sou solidaris, egoistes, no voleu deixar anar l’aigua i ho preferiu llençar a l’aigua, etc, etc. Tantes desvarietats que al final t’has de plantar en banda i donar un cop de puny a la taula. Ja n’hi ha prou!!!.
Espanya es troba sumergida en una constant lluita endegada pel PP de cara a recuperar el seu govern espanyol i el PSOE va donant tombs de cara a fer allò que més interesa electoralment. Al final, els que surten perdent son els ciutadans i principalment els vascos i catalans. D’una forma u altre som el punt de reflexió i atac. Utilitzen qualsevol punt flebe per a donar a entendre que l’altre fa quelcom malament en profit dels catalans o dels euskaldunes. La cosa cansa i es fa molt pesada.
Els mitjans ja cansen amb tant parlar de l’Otegui. Li fan el missatge polític de forma gratuita. És una campanya perfecta. Després surten tots aquells que treuen renecs per la seva boca. L’exalcalde de Benidorm que no s’avergoneix de res i segueix fent de les seves per on va. I que em dieu d’Antena 3. Penós i deplorable.