La carrera d’en Xavi Hernández s’ha vist rodejada d’injustes comparacions. Des de que va sorgir com a jugador del primer equip, es va voler posar entredit si en Xavi era el futur Pep Guardiola i per un motiu o un altre, sempre ha quedat en segon pla la seva meravellosa carrera.

Resulta curiós veure com la gent, alguna gent, segueix patint de manca de memòria i es deixa conduïr pels efectes piramidals que corren per les xarxes socials.

El Municipalisme se’n va en orris per la seva pròpia ineficàcia política. Aquella part de la política que toca de prop les persones s’ha deixat conduir per governs centralitzats que ara els fa passar comptes. Lleis com la Llei de l dependència en son una bona mostra.

“La terminal fantasma” ha estat un reportatge de tres pàgines. No un petit article. Un reportatge amb dades, preguntes i fotografíes. Un reportatge en el que es pot veure la realitat que ens amaga el govern de la comunitat de Castella-La Manxa i el govern de Madrid.

Aquests socialistes son uns catxondos. El que reivindiquen a Badalona, a Sant Esteve Sesrovires s’ho pasen per l’entrecuixa. Vinga, que no pari la festa !!!!!. El més bo de tot és que un funcionari de l’Ajuntament de Badalona és el regidor sesrovirenc de cultura i ensenyament. El que deia al principi, son uns catxondos.

Molts van, molts tornen. Molts surten, molts entren. La política té aquestes coses. El que no et dona la política és el sentiment, l'orgull i l'amor que pertany a un país com és el nostre. País que veu com els patriotes que varen defensar les llibertats de Catalunya, ens deixen. La millor forma d'honrar la seva figura és seguir endavant amb pas decidit. Cap a l'independència.

Mentre el meu fill petit fa els deures d’estiu, aprofito per a fullejar el diari ARA d’avui. Arribo a la página central on apareix la fotografía titulada: “Efectes de la desesperació a Somàlia”

Aprofiten que la gent es troba de vacances. De nit, a fosques. Primer retallen per les puntes i poc a poc s’endinsen fins que arriben al mig del tot plegat. La sanitat pública ha rebut una tisorada mortal. Ens podem anar preparant.

Un mot utilitzat de forma normal en el mon privat empresarial i que poques vegades se’n fa ús al mon públic. Des fa molt temps, vinc reclamant un Pla de Viabilitat com cal per al problema económic del municipi on visc.

Bon ami.

T’escric aquesta carta per a expressar el meu sentiment i dir-te que m’has decepcionat. No m’ho podía esperar. Una personalitat de l’esport, una persona que ha estat lligada estreta i “professionalment” al mon més mediàtic, no pot sortir de casa i donar aquests espectacles. Des del meu més humil racò de poble petit, a les rodalies de les grans urbs, no pots donar aquesta imatge. L’esport et necessita, no ens facis culpable de les tevés dèries, fòbies i de més estats d’ànim.

D’un temps ençà, a l’esport que no es considera d’élit ens trobem amb un element que ha invaït la majoria d’espais de la nostra geografia. Parlem d’espais esportius. Pavellons, pistes poliesportives, canxes de joc, pistes, camps o terrenys. Qualsevol superfície és bona per a fer ús d’aquest nou element. Parlo de l’esparadrap.

Mentre que a principi del segle XX, l’autoanomenat país democràtic, quedava reduït a 10 països. En creuar els anys 50 d’aquest segle, augmentava fins a 30. Hores d’ara, més de 120 països es classifiquen com a democràtics.

28 de juny. La revetlla de Sant Pere. Festa Major d’Abrera. Tot just avui fa un mes. Va estar fa 30 dies i sembla que va estar ahir.

Fa temps que ho reclamàvem. Mai hem estat capdavanters a les pàgines principals dels diaris mes mediàtics. I després de tant temps, del patiment i l’anonimat….. ara ens arriba el moment. Ja podem sortir de casa amb banyador, Estem a la cresta de l’onada !!!!.

T’he escoltat i t’he vist. Amb això vull dir que he seguit el teu “discurs” per BTV. Carles, que vols que et digui?. No ets el meu heroi.

Podria parlar dels poemes que he escrit, de les obres d’art que he regalat o de les fotografíes de família que he anat penjant a les escales que tinc del primer pis a les habitacions.

Sempre ha estat un sector molt caracteritzat a la gran pantalla. Hi ha un munt d’enregistraments al llarg de la història del cinema. Dos policies rebels, Poli de Guarderia (escola bressol), Dirty, Boja Escola de Policies, Arma Letal, De lladre a policía, Copout, Policies Violents, Dos Superpolicies, etc. La llista és llarguíssima

Donava un tomb per internet quan m’he donat de nassos amb un dels seus enregistraments. Quelcom que posa de manifest que la gent mai ens deixarà de donar noves sorpreses.