El nivell de submissió, interessada o no, dels nostres governants als dictats de Madrid és cada dia més patètic per no dir grotesc.
Tenim tots molt present l’episodi, no tancat encara, de l’aeroport del Prat amb connexions via alta velocitat amb els de Girona i Reus, i milions per donar i per vendre.
Ahir, per raons que no venen al cas i després de força temps degut a la pandèmia, vaig agafar el tren a l’estació del meu poble que, per cert, és nova de trinca però les tradicions es mantenen. La ruta completa del comboi que vaig agafar va de Tortosa a Barcelona. El tal comboi va arribar a Cambrils, després de setanta kilòmetres recorreguts amb divuit minuts de retard (això passa al Japó i es fan l’hara-kiri des del maquinista fins al president de la companyia), que no va recuperar en tota la resta del trajecte.
A continuació, amb cotxe, vaig haver d’anar per la C17 que també feia anys que no agafava però que per raons tant de feina com de lleure he fet moltes dotzenes de vegades; aquesta carretera, té l’asfalt millorat en alguns trams, però està bàsicament igual que fa, al menys, trenta anys.
I explicat això, torno a l’episodi del Prat i a l’actitud dels governants del país: com poden pretendre que ens creguem que volen tenir tractes mitjanament seriosos amb gent capaç de que un tren perdi 18 minuts en setanta kilòmetres o de tenir una de les vies amb més càrrega de trànsit del país igual que fa trenta anys?, això no és fer volar coloms més que no pas avions?. Si no ho fan per vostès al menys facin-ho per la gent a la que representen i per al país: menys submissió i més dignitat.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!