Indústries i caminars.

A l’octubre de 2006

Campanya. Hem
de vigilar.

(Hem de pensar que aleshores encara no hi havia notícia de la consulta d’Arenys de Munt, ni havia passat el 13D amb una onada de consultes, ni es preparaven el 28F, el 25A i el 20J. Vull dir que penso que tot plegat ha pres més força, és més clar, i cal que ens ho mirem bé.)

Així que aquestes notes són d’abans del 28 de febrer d’enguany, que deu ser on es situen les idees de CiU de proposar-nos una nova transició. El primer va ser un èxit a sumar-nos i la neotransició sembla que no ha tingut massa èxit, oi?

Cal afegir també que el 28F ens duu a un 25A està a la recta final, i la data de 30M de la consulta a Sabadell, i moltes altres bones notícies. Tot i això, pel que aleshores marcava com a problemes arrossegats, veig que caldria que insistim.

Maig de 2009, són fragments del que anotava com a idea sobre
la feina que veia al davant. Subratllo el que em sembla:

  – preocupant que arrosseguem encara o
  – que
no atenem bé.

(Al final adjunto la nota sencera.) Aviat farà un any, i fixeu-vos quines coincidències tant pesades:

  1 – “A les notícies veiem que ara ja es va parlant de precampanya, a
vegades
fins i tot ja de campanya, i de si avançament o no de les properes
eleccions al Parlament.”
  2 – “- Presentació.
Veiem que
la
opció per la independència pot ser presentada per alguna coalició de
partits o per la llista que proposarem. En tot cas s’ha de fer de
manera clara, i tenim davant dues feines: controlar ben a prop si
es
presenta proposta de coalició de partits per la independència (no ens
podem permetre globus o coses així). I, en els dos casos, fer clara i
senzilla explicació a l’electorat, a la societat.”

Sobre les despistades ara hauríem d’afegir que no val apel·lar a la crisi (excusa d’aquests dies de CiU), ni a cap altra cosa. Tampoc no val allò d’una nova transició d’autonomia a independència, ja n’hi ha hagut una ben llarga i tramposa, com anem veient.

Comentar el detall de les eleccions anticipades em duria ara molta
estona, sentim la cantarella fa anys, també en l’anterior legislatura.
Fixem-nos en què s’ha dit i quins moviments s’han fet en aquest tema
darrerament. Només anoto un dia, aquell en que el PSC ens
presentava un suposat sacrifici de Montilla al novembre de
2009.

Del segon punt, sobre la demanda de claredat i bona explicació, trobo que Xavier Mir ho desfila molt bé:

“Sincerament, la millor manera de combatre la desafecció política i el
desencís que els nostres representants han provocat en moltes persones
seria aclarir això d’una manera diàfana. Tant costa?”

D’agost de 2009, de les respostes dels partits a Acte de Sobirania:

Positures de
les que tenim notícia.

Tenim notícia de la resposta dels representants al Parlament  
   a
partir del requeriment que els fem amb Acte de Sobirania.
  
Això involucra dues qüestions clau que podem resumir així:
  
  
1) exigim que es plantegi la política catalana sense enganyar la 
  
realitat i el compromís democràtic, cal prendre consciència de 
  
situació i responsabilitat,

  i 2) la conseqüència d’aquesta presa
de consciència ens duu a acceptar la
    necessitat d’un estat propi en
l’exercici i recuperació de la sobirania política,
    per començar.

Maig de 2009:

“Una idea sobre la feina que veig al davant.

Sobre les
eleccions per la independència 2010:

– Convençuts.
Qui
vol la independència, sigui o no actiu en la mobilització, estigui o no
mobilitzat, votarà una opció per la independència si aquesta es
presenta, a la que aquesta es presenti. Vull dir que no tenim al davant
feina de convèncer independentistes. Sí, però, a indecisos i a passotes.

– Indecisos.
Com
diuen els que en saben, entre els indecisos molta gent s’hi sumaria
fàcil a un projecte d’estat propi perquè és il·lusionant, o perquè veu
que hi ha prou gent que ja s’hi ha apuntat (bon contagi).
Ho fa més
fàcil encara el panorama i situació actuals. Caldrà arribar, doncs, als
que no s’hi sumarien fàcil.

– Passotes.
Hem
de trobar una manera de que qui no vol saber res d’eleccions, tingui
opció a saber que a la elecció per la nostra independència en cap cas
valdran les explicacions a l’ús de que “tant se val tot seguirà igual”,
per exemple.

Quedaria el grup dels unionistes, als qui, junt amb
els catalanofòbics, o altres variants de traves o imposicions
tradicionals, el que ens és menester és convèncer-los que ni ens
deixarem tocar la moral, ni …

– Presentació.
Veiem que
la
opció per la independència pot ser presentada per alguna coalició de
partits o per la llista que proposarem. En tot cas s’ha de fer de
manera clara, i tenim davant dues feines: controlar ben a prop si
es
presenta proposta de coalició de partits per la independència (no ens
podem permetre globus o coses així). I, en els dos casos, fer clara i
senzilla explicació a l’electorat, a la societat.

A les
notícies veiem que ara ja es va parlant de precampanya, a vegades
fins i tot ja de campanya, i de si avançament o no de les properes
eleccions al Parlament.

Un punt a destacar és el protagonisme
que té la independència per una banda, i, per una altra banda, els
moviments que hi ha (els hauríem de detectar bé, contrarestar i anotar)
de fer veure i fer creure que no és així.

Penso que en aquest
punt una de les feines que tenim al davant des del moviment per la
independència és, per això mateix, doble. Té un sentit de feina
positiva de fer pressió als grups polítics i en general a la societat,
i d’oferir clara opció de vot independentista (sigui coalició ferma,
sigui nova candidatura). Aquí es tracta de fer proposta i força clara
i
decidida.

En sentit negatiu, per allò del fer veure que no,
se’ns gira la feina de contrarestar els intents de despistar el tema,
dels que n’hem de prendre nota, com dic abans. I assenyalar, per
exemple, que no val posar el tema del finançament com a element de
campanya.

No estic segura del paper que hi juga aquí les coses
intestines, però crec que ens cal mirar-nos-ho bé.”

………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/29051
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149845
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/164098
http://www.actedesobirania.cat/index.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!