Correu Blocs | VilaWeb.cat
smartinez | INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ | divendres, 6 de novembre de 2009 | 17:30h

Aquest dia teníem missatge del PSC sobre un sacrifici que deia en Bolaño que faria en Montilla per la crisi, i encarnat (el suposat sacrifici) en un pacte "de país" amb CiU oferint-se com a segon d'en Mas.

D'acord amb el que comentà josep m: "(...) Quan diuen que el país està en crisi no es refereixen a l'atur, a la precarietat, a la gent que ha de demanar ajuda a Càritas no...es refereixen als seus xoriços amb problemes. I la forma de solucionar aquesta crisi, evidentment, és una sòciovergència d'allò més glacial.
Per mi que pactin, endavant!"


Per altra banda penso que cal demanar explicació sobre això del sacrifici, ja que no es veu bé de quin un, ni de quina mena de sacrifici parlen. També aniria bé la explicació perquè es presenta la crisi com a escut, i de manera enganyosa. La crisi de l'estat i la crisi política disfressada de crisi econòmica. I també perquè amb això "de país" sembla que es refereixin a Catalunya però de fet estan fent referència a l'estat espanyol. (Sobre la crisi a que es refereixen, més detalls)



No he vist notícia de resposta de CiU, ni dels empresaris o altres sectors que Bolaño posava en el paquet dels qui interessa una sociovergència. Aquí hi insisteixo en la pregunta: Podrien dir clarament de quins interessos parlen? Perquè això de "de país" i per la crisi no val.

Sí que va haver un altre detall del PSC, el d'en Castells, i d'acord amb en Saül Gordillo: "(...) Aplaudeixo la reacció del conseller Antoni Castells. Intel·ligent i valent, advoca per una regeneració democràtica per superar l'esgotament del cicle actual. D'altres al seu mateix partit, com Toni Bolaño, han aprofitat el cas Pretòria per reclamar un govern sociovergent per tapar-se les vergonyes en nom de la crisi. (...)"


"Sembla, però, que tenen més possibilitats de sortir-se amb la seva els que demanen sociovergència i omertà que no pas els que pretenen una regeneració i l’obertura d’una nova etapa, vista la rapidesa amb la que la direcció dels socialistes catalans ha sortit a tirar aigua al vi de les propostes del conseller d’Economia, Antoni Castells. (...)"

Espero que no. Hauríem de fer que no guanyi aquest pla. I no només perquè sembla que aniria acompanyat d'un avançament d'eleccions que deixaria alguna llei important de la legislatura sense acabar.
A més d'apel·lar a que ni ens cal ni permetrem que es segueixin tapant aquestes coses, penso que podem demanar explicacions si es proposa avançament a partir del paper que les lleis pendents afecten a les necessitats més que manifestes de canvi polític.
El canvi polític, social, una mica general i diria que d'abast prou gran, podem dir. Hauria de quedar fora de joc qualssevol proposta política que es presenti marejant coses tant bàsiques i emmascarant el que passa.


Oportuna també la exigència que llença el President del Parlament, l'Ernest Benach:

"Nou toc d'alarma. Aquest cop, del president del Parlament, Ernest Benach. "Si no som capaços de reaccionar, la societat ens escombrarà", va advertir en una declaració davant la premsa de to institucional i aire dramàtic. Benach assegura que la política es troba en un punt d'inflexió "com mai fins ara" que exigeix una reacció, per la qual cosa va plantejar un paquet de mesures, entre les quals l'aprovació de la llei electoral. (...)"



 

Tornem a un mateix punt del problema: l'espanyolisme ha de jugar a marejar les paraules i enganyar el personal. I el sobiranisme en té prou amb atendre honestament i responsable al que passa. Si ho aprofitem, segueixo pensant que és vent a favor.

La gran crisi és la que ens duu a la independència si la recolzem els catalans, li hem de dir a Montilla en tant que President de la Generalitat. Al PSC com a partit de representació li hem de dir el mateix. I en els dos casos afegiria un altre detall: La democràcia substitutiva és un desastre.

Per acabar els enviaria un suggeriment de la mà de Rodamots:

Si l'home conegués la seva capacitat de procurar-se moments de placidesa
en les grans crisis, no tindria tantes pors i seria més feliç.

Pere Calders (Barcelona 1912-1994)



Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats