Adam Majó

Xuts a pals

30 de desembre de 2011
9 comentaris

Nacions líquides

Hem d’admetre que ser ciutadà forcós del Regne d’Espanya l’any 2012 és força menys enutjós del què ho era ara fa trenta anys, no perquè juridícament l’estat hagi canviat massa, gens, de fet, sinó perquè el món i el país, per sort i per desgràcia, sí que han canviat, i bastant. L’any 1982 només podíem veure dos canals de televisió (tots dos espanyols, evidentment), no hi havia Internet (us ho juro), volar a Londres costava comparativament 7 o 8 vegades el què val ara, per anar a Perpinyà havies de fer llargues cues a la frontera i canviar moneda, el Servei militar, a l’exèrcit espanyol, també evidentment, era obligatòri (per als homes), anàvem a Andorra a comprar productes d’importació, a Manresa només hi havíem vist un negre, en Johnson, pels carrers només s’hi sentia una sola llengua forània, el castellà, i els restaurants més exòtics que teníem eren una pizzeria i diversos Frankfurts. La societat era molt més homogènia i avorrida i Espanya era omnipresent.

La mundialització, el lliure comerç, les noves tecnologies, la  moneda única, l’anglès, els vols barats, Schengen, la fi del servei militar obligatori, les migracions i tots els canvis que han fet del món un lloc més petit i de la societat una substància més líquida no ens han portat només millores, és molt evident, però han canviat crec que en positiu la relació entre nosaltres i el fet nacional tal i com s’entenia des de el segle XIX. Tant és així que sovint hem de fer un esforç per recordar que al carnet que portem a la butxaca hi diu el què hi diu. Cada cop és molt fàcil viure al marge de l’únivers cultural i mediàtic espanyol, dels seus canals de televisió, de la seva avorrida lliga de futbol, del seu ridícul sorteig de nadal, de les estèrils batusses dels seus polítics o dels seus reduïts límits geogràfics. Els lligams entre l’individu i les estructures socials i polítiques es relativitzen i releguen, cada cop més, la nacionalitat, el sentiment nacional, a l’àmbit d’allò privat, al costat de la religió i les afinitats diverses. Però, malgrat això, cal no oblidar-ho, els Estats segueixen tenint un paper cabdal a la nostra vida, allò que hi diu al passaport determina quins drets tenim o deixem de tenir, els impostos que hem de pagar i a quines lleis ens hem de sotmetre. Per això és bo que per Nadal segueixi apareixent a la tele (al youtube) el deixeble de Farncisco Franco, el cap d’aquella empresa subvencionada de tràfic d’influències, el que es fa dir rei, recordant-nos que ell, la seva família i el Regne que encapçalen no tenen cap intenció de rectificar, de prescindir dels diners que ens prenen i de convertir-se en un projecte atractiu o, si més no, acceptable. Està bé que ens recordin que també en la societat líquida la independència és la millor, la única, sortida. Bon any.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Almenys amb una lliga catalana pròpia i seleccions competint al màxim nivell mundial, tot seria amb un caire més normal. Inclús que Iniesta, Pedro o Messi foren nacionalitzats catalans.


    Com a les seleccions espanyoles ho han estat molts des de fa temps escomençant per l’argentí Alfredo Di Stefano fins a Senna i no ha passat res.


    De moment l’anormalitat nacional fa que tingam seleccions de tercera regional, amb un sol partit i ser encara molt més exigent amb els jugadors seleccionats.

  2. … hi ha un munt de gent que, malgrat compartir el mateix espai físic que nosaltres, continua vivint immers en l’únivers cultural i mediàtic espanyol. Cal tenir-ho present.

    Salut i independència! (o sigui: bon any!!)

  3. Com sempre tens raó. M’encantaria que tota la santa CUP en general i la de Barna en particular podés tenir el teu nivell discursiu. El salt que faríem seria com a mínim d’un ordre de magnitud. Molt bon any nou i recorda, a veure quan et trasllades a Barna i et fiques dins la CUP d’aquí 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.