Adam Majó

Xuts a pals

27 de març de 2009
4 comentaris

Rote Armee Fraktion. La peli.

També anomenada Der Baader Meinhof Komplex. Quan surts del cine, t’han quedat, com a mínim, tres coses molt clares sobre la gent de la Fracció de l’Exèrcit Roig, la RAF, que fumaven molt i a tot areu (a la tele, a la universitat, en el seu propi judici o a casa davant dels nens!), que parlaven molt malament (una de cada tres paraules era Scheisse o Schwein) i que, això sí, eren molt guapos i guapes. Pel demès, la pel.licula fa un retrat psicològic absolutament inversemblant dels personatges i les situacions en les que es troben. Tot l’episodi a Jordània, en un camp d’entrenament palestí, per exemple, encaixaria perfectament en qualsevol comèdia caricaturesca dels molt apreciats Ben Stiller o Adam Sandler. No podien mostrar als integrants de la RAF com a persones més o menys normals? Que arriben a unes conclusions i prenen unes decisions amb les que es pot estar gens, una mica o molt d’acord, però que ni eren súper-herois, ni tampoc, com se’ns mostra aquí, la versió germànica del Barren Beatty i la Faye Dunaway a Bonnie and Clyde. Malgrat un cert intent per contextualitzar políticament la història, finalment, l’explicació psicologista del fenòmen acaba imposant-se a un anàlisis més fred i social d’aquests fets històrics. És una llàstima, perquè ja ha transcorregut prou temps com perquè els alemanys puguin afrontar aquest altre fantasma del seu passat (en tenen tants…) amb una mica més de serenitat i de, diguem-ne, racionalitat germànica.
 No obstant tot això, la peli us la recomano, si més no per l’esforç de realisme que s’ha fet en la recreació d’escenaris, vestuari i ambientació. Al cap de vall, són 150 minuts de bon cinema d’acció.

Circumstàncies no atenuants
21.03.2012 | 12.07
Estació Manresa Centre
22.04.2016 | 11.12
L’escapada
10.10.2014 | 8.42

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Has vist “El silencio tras el disparo”? A mi em sembla una molt bona pel·lícula que planteja diverses contradiccions i que va ser feta el 1999, quan encara no hi havia aquesta mena d’utilització de la RAF com a icona cool de la moda alemanya (que diria que és per aquí per on va aquesta pel·lícula, tot i que encara no l’he vist).

    Pots buscar “El silencio tras el disparo” a http://www.rebeldemule.org

  2. Hola, Adam! Soc en Bítel.
    No sé si coneixes, segurament si, Stammheim-El proceso. Va ser una de les pelis que ens vam tragar un i mil cops durant els 80. Tracta explicitament del judici, i li sobra tot el rigor ideológic que li falta a Der Baader-Meinhof Komplex.
    Respecte a aquesta, doncs a mi em va agradar. Em va agradar com a peli d’aventures, i malgrat tots els defectes que tu dius, amb els que estic d’acord. Però si tenim en compte que està dirigida a un públic de masses, i la cosa no podia anar més enlla d’on ha anat; que és un tema com el de la lluita armada, molt dificil de tractar en qualsevol “democràcia” de la europa occidental (i aquí impossible); qué malgrat el temps passat, encara està d’actualitat, per qué just ara comencen a sortir els darrers presos que quedaven a la presó; malgrat tot això i més, es pot dir que la peli en cap moment és un panfleto anti RAF, sinó que quasi té pretensions de reportatge asséptic. També s’ha de reconeixer que el pressupost ajuda a tot això.
    Jo vaig anar amb els companys d’alemany (l’estic estudiant), gent diguem-ne que verge sobre el tema, que mai havien sentir a parlar de la RAF, i en una enquesta ràpida que els hi vaig fer, podria dir que la peli va ser molt aclaridora per a ells, i gens tendenciosa, que serien el públic objectiu a qui va dirigit el film. Es clar, per a mi, coneixedor de la historia, em grinyolava tot, però en general, ja m’agradaria una cosa així sobre nosaltres.

Respon a Abel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.