Adam Majó

També anomenada Der Baader Meinhof Komplex. Quan surts del cine, t’han quedat, com a mínim, tres coses molt clares sobre la gent de la Fracció de l’Exèrcit Roig, la RAF, que fumaven molt i a tot areu (a la tele, a la universitat, en el seu propi judici o a casa davant dels nens!), que parlaven molt malament (una de cada tres paraules era Scheisse o Schwein) i que, això sí, eren molt guapos i guapes. Pel demès, la pel.licula fa un retrat psicològic absolutament inversemblant dels personatges i les situacions en les que es troben. Tot l’episodi a Jordània, en un camp d’entrenament palestí, per exemple, encaixaria perfectament en qualsevol comèdia caricaturesca dels molt apreciats Ben Stiller o Adam Sandler. No podien mostrar als integrants de la RAF com a persones més o menys normals? Que arriben a unes conclusions i prenen unes decisions amb les que es pot estar gens, una mica o molt d’acord, però que ni eren súper-herois, ni tampoc, com se’ns mostra aquí, la versió germànica del Barren Beatty i la Faye Dunaway a Bonnie and Clyde. Malgrat un cert intent per contextualitzar políticament la història, finalment, l’explicació psicologista del fenòmen acaba imposant-se a un anàlisis més fred i social d’aquests fets històrics. És una llàstima, perquè ja ha transcorregut prou temps com perquè els alemanys puguin afrontar aquest altre fantasma del seu passat (en tenen tants…) amb una mica més de serenitat i de, diguem-ne, racionalitat germànica.
 No obstant tot això, la peli us la recomano, si més no per l’esforç de realisme que s’ha fet en la recreació d’escenaris, vestuari i ambientació. Al cap de vall, són 150 minuts de bon cinema d’acció.