Adam Majó

Xuts a pals

23 de març de 2011
5 comentaris

Qui us fa nosa?

Us han trucat mai per
preguntar-vos si creieu que el nombre de vells (de persones grans, si ho
preferiu) és excessiu? O si creieu que hi ha massa catòlics? O massa
homosexuals? Massa castellans?  O
catalans? O aficionats al futbol? No, no us ho han preguntat mai. Perquè davant
la pregunta  de si alguna cosa és
excessiva, si n’hi ha massa, si ens en sobra…, la resposta ens porta a
cercar-hi una solució. Si d’una cosa en tenim en excés, si ens fa nosa, entenem
que cal desfer-nos-en. I com que, per sort, a les societats occidentals,
modernes i teòricament humanistes ens hem posat d’acord, després de moltes
desgràcies, a considerar que el drets de els persones a viure en societat, a
compartir uns mateixos codis  (les
normes, no les costums i manies de cadascú) ha de prevaldre per damunt d’altres
consideracions; i que, per tant, a ningú se’l pot expulsar, eliminar,
senzillament perquè no ens agrada. Per això, i malgrat que tots tenim les
nostres afinitats i simpaties, evidentment, a ningú se li acudeix fer enquestes
per demanar-nos si pensem que caldria prescindir, o reduir, un determinat
col.lectiu.

Doncs bé, aquest principi es veu
que té una excepció i fins i tot la Generalitat de Catalunya, a través del
Centre d’Estudis d’Opinió, es veu amb cor de preguntar-nos si considerem que
l’immigració que tenim al país és excessiva. Sense ni tant sols aclarir que
entenem per immigració: Els que estan arribant just en aquests moments, tal com
indica el gerundi? Tot-hom qui no ha nascut a Catalunya (encara que faci 40
anys que hi visqui)? Només aquells que tenen un determinat aspecte? Ho fem a
partir de la llengua? De la religió? Del passaport? S’hi ha d’incloure els
fills, dels que han arribat de fora, en la definició?

La pregunta, de fet, és
volgudament equívoca, perquè si l’agaféssim al peu de la lletra entendríem que
es demana si l’immigració estricte, la que s’està produint en aquest mateix
moment, és, textualment, excessiva. Però el que la gent entèn i respon és si el
col.lectiu, les persones provinents, d’una forma o altre, de l’immigració, però
que, lògicament, ja no immigren, si no que estan instal.lats igual que la resta
veïns i veïnes en un determinat barri i municipi, si ells són excessius en
nombre, si n’hi ha massa. I aquesta és la perversió d’una pregunta que mai
s’hagués hagut de plantejar des de les institucions públiques. Una pregunta
que, lluny de parlar de migracions, el que cerca és un altre retrat, el de la
xenofòbia, però l’únic que aconsegueix, al presentar-la com una opció
normalitzada i raonable, és legitimar-la i reforçar-la encara més.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Parlar de gent com si es parlés de rodes o de fulls de paper és el que més em molesta de tot plegat. Si en un lloc hi ha massa rodes, senzillament les posem en un altre indret o en deixem de produir. Parlar de persones en aquests termes em fa basarda. 

  2. Aquest post m’ha fet pensar en una expressió que segur que
    heu sentit alguna vegada, o moltes: “Primer els de casa!”
    No fa massa la vaig sentir en boca d’una una noia, i feia referència a que
    tenim prou problemes en aquest país (suposo que Catalunya) com per
    “ajudar” a altres, i aquí és on a mode de conclusió inapel·lable ens
    deia: “Primer els de casa!”.
    I jo d’ençà de sentir l’expressió que no paro de donar-li voltes.
    Qui són o qui som els de casa? Els que viuen el mateix pis que jo? Suposo que
    no es referia a la meva família. Aleshores, són els que viuen a
    Catalunya?  Això no exclouria cap persona, fos del col·lectiu que fos.
    Potser es referia només als nascuts a Catalunya? …  i així estic dia a
    dia barallant-me amb el sentit de l’expressió. Sort d’aquest post que m’ha fet
    veure que hi ha altra gent que també tenen dubtes al respecte.

    Suposo que quan algú es refereix als “de casa” ho fa
    precisament per “excloure” a tots els de “fora”. Però això no em resol el
    dubte. Més aviat m’en crea un de nou. Qui són els de fora? Els que han vingut
    de fora? Ahir? Fa tres anys? En fa vint? O també ho són els que tenen
    ascendents de fora? Els fills dels vinguts de fora, ho són també de fora?  I els que han vingut d’Albacete? Són de fora?

    Penso que tens molta raó Adam, la Generalitat és la primera
    a tenir en el seu ideari que hi ha gent de casa i gent de fora. Potser sí que
    ens haurien d’aclarir on posa la ratlla per distingir-nos.

     

  3. Una vegada em van fer aquesta pregunta -o una de semblant- en una enquesta telefònica, i és una perversió, perquè responguis el que responguis la legitimes. Els vaig dir que aquesta pregunta era una burrada i que era malintencionada, però no serveix de res: em devien posar com a NS/NC, que pel cas és el mateix.

  4. Molt bé, Adam i també el comentari del Josep Maria !
    Jo només vull afegir que si neguem el dret a venir als actuals també ho hauríem de fer a les generacions anteriors. Un altre cop, on posem el llistó ?
    Jo una vegada em vaig dedicar a comptar els avantpassats que tenim tots. No recordo xifres, però no cal remuntar-se massa enllà per arribar a milers o fins i tot milions ! Algú pot dir que tots els seus avantpassats eren nascuts a Catalunya ??? Si ells tenien dret a venir, no podem negar aquest dret a ningú !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.