Adam Majó

Sempre poso el mateix exemple, però és que el trobo molt didàctic. El Pla General (equivalent a l’actual POUM) de 1983 ja preveia que la Plaça Milcentenari es convertís en un espai verd, en un parc públic. L’any 2015, 32 anys més tard, i malgrat que el terreny és municipal, aquest espai segueix sent un aparcament perquè cap dels governs municipals que ha tingut Manresa des d’aleshores ha volgut executar allò que preveia el PG. Vull dir amb això que un cop hagim aprovat el nou POUM tindrem uns mapes molt xulos i unes normes urbanístiques perfectament enquadernades, però seguirem depenent de la voluntat política, de la conjuntura econòmica i d’un marc legal que massa sovint afavoreix els interessos particulars enlloc de l’interès col·lectiu. Malgrat això, malgrat que l’aprovació del POUM no sigui garantia de res, el què és segur és que sense aquesta eina encara seria molt més difícil aconseguir accions i compromisos urbanístics del consistori que ha de sorgir de les eleccions del 24 de maig. Per això des de la CUP ens hem tirat a la piscina i hem manifestat la nostra intenció de votar-hi favorablement i assegurar que el proper alcalde i el seu equip no podran posar com a excusa la manca de POUM per inhibir-se davant els canvis i transformacions que la ciutat necessita.

Però aquest -la pressa- no ha estat l’únic motiu que ens ha fet decidir a donar-hi suport. Si ho hem fet és perquè recull moltes de les nostres expectatives. La primera i més important és que és un POUM pensat perquè Manresa no creixi, ni ara ni en els propers 25 anys. Així, no tant sols preserva l’entorn agrari i forestal i no preveu noves urbanitzacions, sinó que n’atura moltes de les fins ara previstes (com la de la zona Est, la del Poal dins la ronda o les de l’àmbit de la Torre de Sta Caterina) alhora que possibilita la millor utilització de la Manresa construïda, augmentant les possibilitats dels edificis existents, amb la intenció d’atreure a la trama urbana projectes, persones i activitats que d’altra manera anirien a parar als espais lliures que encara ens queden o als municipis del costat. El Pla, a més, preveu per primer cop en la història, desurbanitzar un barri, la Guia, i una petita zona industrial –a l’entorn de l’antiga discoteca Kronos- per integrar-los de nou a l’anella verda. En aquest sentit, aquest POUM identifica els eixos cívics (itineraris a peu per la ciutat) que connecten els barris amb el centre i amb el pulmó natural i agrícola per converit-los en veritables vies verdes. L’altra innovació destinada a transformar radicalment l’ús i la imatge que tenim de la ciutat és l’aparició d’un eix central pensat preferentment pel transport públic que unirà dos extrems de la ciutat supramunicipal (Sant Joan i Sant Fruitós) a través d’un nou pont sobre el Cardener i d’una carretera de Cardona/Vic transformada en una avinguda amb carril bus i voreres amplies i arbrades, passant per una nova estació intermodal a Prat de la Riba on arribaran els busos de la comarca i de més enllà i sortiran els trens cap a Sallent i Súria o cap al Bages sud i el Baix Llobregat.

I molt més, evidentment, que no puc resumir en els 2500 caràcters que em deixa aquest diari. En tot cas, però, una eina imprescindible però inútil si no hi ha voluntat política per fer-la servir i, sobretot, sinó hi ha pressió social per fer-la servir bé.