Adam Majó

El Pla Director Urbanístic del Pla de Bages, aprovat l’any 2006, on hi diu com hem de distribuïr els usos en aquest territori, contemplava que els terrenys on ara hi ha la presó dels Lledoners havien de tenir un ús agrícola i forestal; tot i així, la mateixa Generalitat que acabava d’aprobar el Pla no va tenir cap inconvenient en modificar-lo a corre-cuita per situar-hi el què ells creien un equipament necessari. L’espai on volen situar el complex anomenat Eurovegas és un Parc Agrari protegit per normatives diverses, municipals i supramunicipals, i, no obstant això, Generalitat i Ajuntaments afectats (no tots, és cert) ja han manifestat el seu acord a modificar qualificacions per via urgent si així aconsegueixen atreure la hipotètica inversió. Al Pla general, o Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Manresa, aprovat l’any 1985 i revisat l’any 1999, hi diu que a Plaça Milcentenari (el pati de l’antiga Caserna) és una zona verda, és a dir un espai públic obert dedicat al lleure ciutadà. Malgrat això, cap govern municipal, des d’aleshores, ha tingut voluntat de fer-ho complir i el què hauria de ser un parc és un aparcament poc utilitzat.  

Són tres exemples més o menys propers i coneguts d’un fenomen que desprestigia i buida de sentit els esforços que representa una tasca tant improtant com la ordenació del recurs natural més valuós que tenim, el territori. La única manera, ara per ara, de compensar, una mica, l’injust repartimet de la propietat del sòl i, per tant, del poder de decidir sobre un àmbit com aquest, que tant condiciona la qualitat de vida i les possiblitats de progrés d’una societat, és des del planejament públic. L’administració, ara com ara, és l’únic ens capaç de fer prevaldre l’interès col.lectiu sobre el legítim, o no, interès particular. Ara bé, perquè això passi, perquè es protegeixi aquest interès col.lectiu, la mateixa administració ha de ser la primera a cumplir escrupulosament el què diuen els plans. Si, en funció d’interessos conjuntulals o de pressions econòmiques, es modifica allò estudiat i aprovat, estarem desnaturalitzant i menystenint aquesta indispensable eina estratègica.

Dic tot això, ja us ho deveu imaginar, perquè ara toca revisar de nou el POUM manresà i només amb la implicació i participació del teixit associatiu i dels veïns i veïnes de la ciutat aconseguirem compensar, ni que sigui una mica, les pressions dels poderosos i, alhora, evitar que tot quedi en paper mullat.

Al capdavall, es tracta de preveure una Manresa on els serveis públics, les dimensions, l’oferta cultural i el verd (si, el verd) aconsegueixin fer-la atractiva per els que hi som i per als que busquen un bon lloc per viure. Si no ens en sortim ens convertirem en el lloc d’on marxaran els que puguin fer-ho i on aniran a parar els expulsats de l’àrea metropolitana.