Adam Majó
Xuts a pals
Operació Barbaroja
A dos quarts de tres de la
matinada del 22 de juny de 1941, a l’ambaixador soviètic a Berlin el trèien del
llit i el conduïen en un Mercedes negre a la residència del ministre
d’exteriors del Reich, en Joachim von
Ribbentrop (el mateix amb qui havien signat el pacte de no agresió dos anys
enrera), per comunicar-li que, com a mesura de defensa preventiva (sempre la
mateixa excusa), en aquells mateixos moments tropes de la Wehrmacht (l’exèrcit alemany) entraven en territori soviètic,
al mateix temps que la Luftwaffe
(les forces aèries) bombardejaven infraestructures, pobles i ciutats.
especials de les SS, els Einsatzgruppe, tenien per missió executar els jueus i els membres
del partit comunista que fossin capturats. L’ofensiva, batejada amb el nom
de Barbaroja, es convertí
ràpidament en una guerra total, d’extermini de l’enemic, amb ciutats
absolutament arrasades, setges amb més d’un milió de morts per innanició, com
el de Leningrad, deportacions,
esclavatge, violacions
massives, anihilació dels presoners de guerra… Es calcula que gairebé 25
milions de ciutadans de la Unió Soviètica van perdre la vida en aquell
conflicte bèlic. A l’altra bàndol, gairebé 10 milions d’alemanys, italians,
hongaresos, escandinaus, romanesos, espanyols (de la division azul), flamencs o
letons hi deixaren la vida, pensant, alguns, que defensaven Europa i els valors
cristians de les hordes assiàtiques, el comunisme i el sionisme, tot barrejat.
bé és cert que els dos projectes polítics enfrontats, el socialisme estalinista
i el feixisme, compartien alguns plantejaments: l’estat tot-poderós, el
menyspreu pels mitjans alhora d’assolir objectius, l’arraconament de les
llibertats individuals o l´ús sistemàtic de la propaganda política i
l’adoctrinament, també ho és que la ideologia de fons d’un i altre moviment era
radicalment oposada. En un cas era la convicció que totes les persones haurien
de tenir els mateixos drets i oportunitats, en l’altre, la creença que el fort
ha de dominar al dèvil, que la jerarquia és prèvia i inevitable entre els
éssers humans.
Hi ha qui diu que la Segona
Guerra Mundial va començar l’1 de setembre de 1939, amb la invasió
nazi-soviètica de Polònia, d’altres opinen que és una deformació europocèntrica
oblidar que des de l’any 37 la Xina combatia l’invasor japonès i d‘altres
consideren que el conflicte a la República espanyola (1936-1939) ja formaria
part d’aquest brutal episodi històric. El què és difícil de negar és que el destí
de la guerra, i de tota la humanitat, es va decidir durant tres anys, ara en fa
setanta, entre dos rius, l’Elba i el Moscova.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!