Adam Majó

Com sabreu, el proper 27 de desembre la gent de la CUP-CC ens reunirem en assemblea  a Sabadell per decidir si acceptem o no un acord amb Junts Pel Sí que permeti escollir president i formar govern de la Generalitat de Catalunya.

La Unitat Popular que pretén representar la CUP és plural per definició i les sensibilitats que inclou són diverses. No obstant això, si algú pensa que diumenge decidirem si som més independentistes que d’esquerres o al revés, o si preferiríem una Catalunya lliure però de dretes o una Espanya unida però d’esquerres, s’equivoca. El que debatrem, a Sabadell, és com seguim impulsant el procés cap a la independència que va començar a Arenys de Munt, va seguir pels carrers de Barcelona i les carreteres del país, va concretar-se el 9N i va portar-nos a concórrer a unes eleccions plebiscitàries que ens han de servir per iniciar el tram definitiu d’aquest camí. I debatrem, alhora, de quina manera podem aconseguir que mentre ens apropem a la República catalana, mentre iniciem la indispensable desconnexió, ho fem amb el suport actiu de cada cop més homes i dones d’aquest país.

Ho hem dit moltes vegades i ho tornem a dir ara: cal incloure contingut social i transformador al full de ruta cap a la independència, no només perquè així ens agrada a nosaltres, sinó perquè només d’aquesta manera serem capaços d’atreure a sectors socials i persones que encara no es senten cridats per aquesta causa.

I caldrà també tenir cura de les formes, del relat, de les escenificacions, mirant sempre de sumar i no de restar, posant al capdavant de les institucions a persones que contribueixin a fer créixer la majoria i no a empetitir-la. En aquest sentit, pensem que és evident que en l’actual moment històric Artur Mas no és ni de bon tros la persona indicada per convertir-se en el 130è president de la Generalitat. Però també sabem que, ara per ara, al Parlament la CUP no té altres aliats per posar les bases per a la República que Junts Pel Sí; que si ICV, EUiA o Podem no són en aquesta batalla, en  l’exercici unilateral del dret d’autodeterminació sense esperar un referèndum acordat amb l’estat que no arribarà mai, és perquè aquestes forces polítiques se n’han autoexclòs, no perquè ningú, i encara menys la CUP, les hagi deixat de banda.

Amb tot això, els sotasignants, simples militants de base de la CUP, volem fer dues crides. Una a Junts Pel Sí perquè abans de diumenge posi sobre la taula un altre nom per ocupar la presidència de la Generalitat. L’altra als companys i companyes de la CUP perquè, en cas que Junts pel Sí no s’avingui a rectificar, demostrin més compromís amb el procés i amb la gent que l’impulsa que el què han demostrat les direccions d’ERC i CDC i acceptin l’acord que ens permetrà evitar la marxa enrere que suposaria repetir eleccions. Al capdavall estem convençuts que si l’hegemionia social i política és d’esquerres, el procés també ho serà, i que és justament precipitant la ruptura com aconseguirem sumar esquerres a la lluita per la independència.

Toni Casserras   Roger Torras   Adam Majó