Adam Majó

Xuts a pals

24 de juny de 2014
2 comentaris

Deutes d’obligació dubtosa

Com tants d’altres, l’Ajuntament de Manresa deu molts diners (l’equivalent al pressupost de tot un any i una mica més). Això és així per raons externes (mal finançament) i internes (mala gestió). Així, en època d’ingressos alts i algun superhàbit no tan sols no es va rebaixar el deute acumulat sinó que, arrossegats per l’eufòria general, es continuà sol.licitant tants crèdits com els volgueren concedir. I quan es va haver arribat al sostre legalment autoritzat es va optar per continuar endeutant-se però de forma indirecta, amb sistemes semblants als del peatge a l’ombra utilitzat per fer autovies i obra pública. D’aquesta manera, es van donar concessions per a la gestió de determinats serveis (l’Aparcament de la Reforma o l’Ateneu de les Bases) amb la condició que l’empresa adjudicartària fes tota l’inversió inicial que l’Ajuntament li retornaria amb escreix, amb molt escreix. Les empreses avançaven els diners de l’obra que després havien de gestionar i l’administracio els n’assegurava el retorn amb interessos i un més que lucratiu marge de negoci. Risc zero per la concessionària i una obra que ens hagués pogut costar 10 ens acabarà costant 20. Com és sabut, els polítics que signaren aquestes concessions abusives van anar plegant de les seves funcions però l’ajuntament i els veïns i veïnes seguim fent front a les penoses obligacions contretes. 

Però no acaba aquí el drama. Com que l’Estat (el Regne) financia insuficientment els ajuntaments aquests tenen serioses dificultats per pagar a l’hora als seus proveïdors de bens i serveis. Aleshores a Madrid treuen un parell de disposicions legals, una per impedir el dèficit públic i l’altra per obligar a totes les administracions a pagar a 60 dies. Però, ai las!, s’obliden d’acompanyar-les de cap millora dels recursos dels ajuntaments (ni de la Generalitat). Ofereixen, això sí, una línia de crèdits amb entitats financeres -algunes d’elles rescatades amb diners públics que no retornaran mai- les quals deixen a més del 5% uns diners que elles han obtingut d’una altre institució pública, el BCE, a un interès inferior a l’1%. Negoci rodoníssim. L’Estat retalla els recursos dels municipis però els força a demanar-ne a unes empreses, els bancs, que sí que han rebut diners públics, gratis o a molt bon preu. S’obliga als ajuntaments a ajustar la despesa fent retallades i ajornant inversions necessàries i alhora s’els empeny a millorar el compte de resultats de les entitats bancàries. Tot plegat, pervers.

És un principi acceptat per gairebé tothom el que diu que si demanes un préstec, de la mena que sigui, l’has de retornar. Però també hi ha un altre principi més complexe però igualment acceptat que diu que si hom signa un contracte en condicions d’abús o d’engany, l’oblgació establerta desapareix o, com a mínim, cal que sigui revisada. D’això és del què parlem, la gent de la CUP i d’altres, quan parlem de deute il·legítim.

 

Aturar-ho tot
03.04.2020 | 11.16
Visca la Rosa Diez
24.12.2013 | 9.49

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Podria dir-me on veu vostè “condicions d’abús o d’engany” amb els negocis que ajuntaments i altres institucions públiques van tenir al signar els prestecs que ara han de retornar? Fins que no es demostrin aquestes condicions d’abús o d’engany, els deute s’ha de netegar segons el pactat.

    No podría ser que, enlloc de ser uns ignorants que no sabien què signaven, o bé un innocents als qui enganyaven les malèfiques banques, els diferents polítics es pensaven que eren més sabis i guapos que cap altre mortal, i que feien el negoci de la seva vida (com també s’ho pensaven molts que ara es troben enganxats per preferents [que sabien que feien mal olor], hipotèques [que sabien que eren descomunals] i prestecs varis [que sabien que serien difícils de retornar])?

    Miri, hi ha una cosa que voste ha escrit i que té molta raó: “És un principi acceptat per gairebé tothom el que diu que si demanes un préstec, de la mena que sigui, l’has de retornar.” La responsabilitat existeix, i tindria de ser un valor a ensenyar a fills i filles (i també als polítics i legisladors, pel que es veu).

    Els deutes són tan legítims com els diners abocats amb posterioritat. I s’han de retornar per questions de legitimitat.
    I si es prova que un deute és il·legítim, doncs cal demanar responsabilitats a totes bandes.
    I si han de rodar caps, butaques i carrègs… Doncs això, es fan rodar que són quatre dies mal comtats.

    Atentament 

    PD1: Al multireferendum, el meu vot en aquest assumpte va ser NO a fer-se el suec amb els compromissos adquirits.

    PD2: Perquè heu canviat d’imatge a l’artícle? Potser perque era massa “populista” [feixista]? Els discursos donant la culpa a l’enemic exterior ha estat un argument [demagògic] que els totalitarismes de tota mena (a dreta i esquerra, i centre) han alimentat per treure’s de sobre responsabilitats… i guanyar vots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.