Adam Majó

No ho diem nosaltres, ho diuen els mateixos caps de la policia, les estadístiques de la conselleria d’interior, les de la regidoria de seguretat ciutadana…i el sentit comú: Manresa és una ciutat tranquil·la, amb un índex de delictes tipificats al codi penal baix, sorprenentment baix si tenim en compte la situació econòmica de tantes veïnes i veïns de la ciutat, i amb un clima de convivència que seria l’enveja de moltes ciutats europees de mida similar. Que es poden millorar coses? Segur. Es poden prendre mesures concretes per tenir els carrers més nets, o per mirar que de nit hi hagi menys soroll al carrer, d’acord; ara bé, voler convertir un suposat incivisme en el problema número 1 de la ciutat, sobre-dimensionar determinades situacions puntuals, amb l’ajuda d’algun mitjà de comunicació, i fer bandera de l’ordre públic i l’autoritat, com ha fet l’equip de govern amb la complicitat de tots els grups municipals menys un, respon  no a la voluntat de solucionar problemes realment existents, sinó a una determinada visió de la societat basada en l’exaltació de l’ordre, l’autoritat i l’uniformitat. Una visió que si bé és possible que sigui compartida per una part dels manresans i manresanes, no es pot imposar de cap manera a base d’ordenances, sancions i policies. 

I dic que no es pot, perquè no està bé, perquè la història del segle XX ens ha ensenyat que la majoria (suposant que siguin majoria) no pot traspassar determinats límits,  no pot trepitjar els drets bàscis de les minories. Però, alhora, perquè tècnicamemnt no és possible, o és molt difícil, i el més probable, tal com va passar després del ball del Correfoc, és que el remei sigui molt pitjor que la malaltia, que en lloc d’ordre s’aconsegueixi caos, en lloc de diàleg, violència, i en lloc de civisme i respecte, por i ràbia.

Tal és la obessió de l’equip de govern amb aquest tema que en la lectura del pregó de Festa major, al saló de plens, l’alcalde va parlar més del suposat problema de l’incivisme que de gaudir i participar dels actes programats. Esperem, però, que els tristes conseqüències de l’actuació dels Mossos, que de ben segur han afectat a gent que els és ben propera, els serveixi per replantejar-se tant el seu concepte d’ordre públic com la forma i els mitjans amb els quals l’administració ha de relacionar-se amb les persones que viuen a la ciutat, sigui a l’hora que sigui i tinguin l’edat que tinguin.

Recordem, per acabar, que la gent de l’FMA, de l’Alternativa, també hem hagut de buidar la Plaça Puigmercadal moltes vegades perquè hi poguessin accedir els equips de la neteja i sempre ens n’hem sortit, amb una mica de paciència, però sense picar a ningú.