Adam Majó

Berga té un eix comercial desproporcionat. Comença -o acaba- a la rotonda del monument a la Patum, al costat de la benzinera, puja per tot el Passeig de la Pau, salta cap al carrer Major, se’n va, a través de la Plaça de Sant Pere i la de l’Hospital vell, cap a la plaça Viladomat i arriba fins ben entrat el Vall, allà on ara obriran un gran supermercat. Són aproximadament un quilòmetre i mig de carrers amb botigues per a una població d’encara no 15.000 persones que tenen a mitja hora de cotxe una oferta comercial molt superior (ho sento). Ja es veu que això és massa, que no hi ha clients per mantenir tants baixos comercials en actiu. En algun lloc la cadena ha de fer figa i aquest lloc és, ja ho sabem, la baula més feble, la del mig, el carrer major i la ciutat antiga, on l’oferta comercial i de lleure ha anat perdent força.  Ha perdut força, sens dubte, però no és morta. Venint del Vall o del Passeig de la Pau, el recorregut natural et porta cap al conjunt de places i placetes successives situades al llarg del vell carrer principal de la ciutat. En aquest sentit, que l’extensió de l’eix comercial s’hagi produït als dos extrems del carrer Major i que aquest sigui, amb diferència, el que millor els relliga (la ronda Moreta és un desastre)  en manté la centralitat.

Tot i així, costa d’entendre que no s’hagin fet algunes intervencions per millorar la connexió i la fluïdesa entre aquestes tres peces de l’eix cívic i comercial. Sorprèn que no s’hagi dignificat la plaça Viladomat, amb el vell i tenebrós edifici dels sindicats, però sorprèn encara més l’estat actual del cap d’amunt del passeig de la Pau i d’aquell tros de carrer amb voreres estretes i desavinents per on cada dia passen centenars de vianants. Em refereixo, evidentment, a la plaça de la Creu (entre l’hotel Queralt i la Ronda), un espai que es diu plaça perquè algun dia, abans de la invasió automobilística, fou un lloc per a la trobada i el lleure. Costa d’entendre que no es pugui trobar una solució circulatòria que permeti treure un dels dos sentits de circulació i ampliar unes voreres tan transitades i estratègiques. I costa d’entendre, també, que no es doni la importància que es mereix a un dels centres neuràlgics de la ciutat més mal resolt a tots nivells, l’extrem nord del Passeig de la Pau. Tant de bo l’anunciat trasllat de l’estació de busos serveixi per repensar aquesta cruïlla, facilitant que pugui fer la funció que està destinada a fer, el de plaça pública i connector entre la Berga oest i el nucli històric. I això passa per situar-hi algun element central (una farola, una escultura, un  arbre destacat…), per treure algunes places d’aparcament (ho torno a sentir), i així poder ampliar l’espai dels vianants i les terrasses, i per jugar de forma imaginativa amb l’inevitable desnivell. No és impossible.