Adam Majó

Xuts a pals

25 de juny de 2012
0 comentaris

Amb el menjar no s’hi juga

Des que el govern Espanyol d’en José Maria Aznar va privatitzar el subministrament elèctric (la llum), l’any 2004, la factura mitjana s’ha apujat prop d’un 80%. De la mateixa manera, ningú ens garanteix que qualsevol dia el preu del gas no augmentarà fins a límits que expulsin de l’aigua calenta i la calefacció a una part important de la societat. I ens obstinem a seguir movent-nos gràcies a un combustible l’extracció del qual està en mans de monarquies feudals i grans corporacions sense cap control democràtic. També hem descobert que els estalvis (pels que en tinguin) no els garanteix ningú perquè ara sabem que els bancs enganyen (participacions preferents) i poden caure. I vivim en habitatges sotmesos a hipoteques i contractes de lloguer depenents d’uns mercats incontrolables i d’uns euribors que tampoc serveixen, com hem vist,  per frenar bombolles embogides. I depenem de companyies telefòniques que ens permeten l’accés, al preu que els dona la gana, a la societat de la comunicació sense la qual, ara com ara, esdevindríem analfabets funcionals.  I bona part de la nostra dieta procedeix d’indrets llunyans i està sotmesa a les fluctuacions especulatives del mercat global que, de sobte, disparen el preu de l’arròs i condemnen milions de persones a fer un sol àpat diari. L’energia per veure’ns-hi, per moure’ns, per escalfar-nos o per fer anar les quatre màquines que ens ajuden a viure, l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació, el plat a taula  o un sostre decent on aixoplugant-nos depenen d’estrcutres complexes amb centres de decisió situats perillosament lluny del nostre entorn habitual.

És veritat que podem, i ens convé fer-ho, buscar sortides individuals, o en petit grup, i mirar de dependre cada cop menys d’aquestes grans estructures. Podem consumir menys energia, o produir-la nosaltres mateixos, viure sense hipoteca ni lloguer, prescindir de l’automòbil, piratejar les xarxes,  escalfar-nos amb mètodes tradicionals, cultivar un hortet o guardar els quatre xavos a casa. Però difícilment aquesta serà una sortida extensible als milions de persones que viuen a les grans concentracions urbanes i que no poden marxar totes a l’hora a viure a pagès.

Per això són tant preocupants projectes com EuroVegas, que eliminaria l’últim gran rebost de l’àrea metropolitana de Barcelona que subministra directament fruita i verdura de proximitat a preus comprensibles  i estables. I és que, en un planeta amb la demografia desbocada, les àrees agrícoles productives haurien de ser tresors a protegir i potenciar.

Per cert, si deixem que el Parc Agrari del Baix Llobregat, regulat i reconegut, se’l  carreguin d’un dia per l’altra, imagineu-vos què podrien fer amb l’encara tendre Anella Verda de Manresa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.