Adam Majó

Continuem amb les reflexions entorn a la revisió del Pla General, del POUM. Un dels objectius declarats d’aquesta revisió és la millora de les connexions entre el nucli urbà estricte i l’entorn natural i agrícola, l’anella verda, mitjançánt itineraris segurs, agradables i, si pot ser, verds. Són el què els americans anomenen, com sempre de forma molt més engrescadora, Greenways.

Per aconseguir-ho, tenim una feinada considerable. A continuació n’apunto una llista incompleta:

Cal fer una vorera com cal (arbrada per anar bé, que a l’estiu el sol pica fort) a tota la carretera de Viladordis, des de la Font dels Capellans fins al poble-barri en qüestió, acabant amb l’ara habitual imatge de persones caminant pel voral de la carretera en direcció a camps i cases o a l’EOI.

Cal eixamplar les voreres del Nou de Santa clara, que des de la construcció de la passera de les Escodines s’ha convertit en un carrer molt utilitzat per desplaçar-se fins a la part alta de les Escodines, l’Hosital General, la Balconada o encara més enllà; i cal, un cop aquí dalt, dignificar el camí que baixa fins a Sant Pau paral.lel al rec.

Pocs manresans se’n recorden, però per la nostra ciutat hi passa el camí de Sant Jaume. Entra per les Marcetes i es dirigeix cap a Bufalvent a través d’un camí que passa entre horts i granges, arriba al centre històric i marxa pel Pont Vell cap a la Fàbrica Blanca, a la riba esquerra del Cardener. Caldria millorar-ne la neteja i el manteniment i connectar-lo, amb una passera per sobre el riu, amb l’albareda de Can Poc Oli. I d’allà al Xup, i del Xup altra vegada al nucli urbà passant per un tram de carretera que també necessita millors voreres, algun banc per poder-hi reposar i més d’un arbre que hi faci ombra.

Cal convertir la carretera vella de Barcelona en un vial d’un sol carril i fer possible, d’aquesta manera, que hi pugui haver un pas per a vianants i bicicletes des del pont de Sant Francesc al tram final de la Riera de Rajadell (al Cronos…) passant per l’Estació i el Pont vell i facilitant l’accés a la Torre de Santa Caterina.

Cal apropar el centre (Sant Domènec?) al Congost, amb un pont a l’alçada de l’Avecrem que situï la zona esportiva a 1000 metres en línia recta del Passeig facilitant així que ens hi vulguem desplaçar a peu i que els visitants a la ciutat en puguin aprofitar l’aparcament.

Cal reordenar la vora del riu, a l’alçada de l’antiga Pirelli, per connectar d’una vegada el parc fluvial manresà amb el de Sant Joan de Vilatorrada. Estem parlant de molts pocs metres.

Els camins que ens porten dels barris de la Plaça Catalunya i la Mion al Poal no estan senyalitzats ni tenen la continuïtat, molts d’ells, que ens caldria. Cal, simplement, posar-hi ordre.

La connexió de la ciutat amb Can Font, el Parc de l’Agulla i la Séquia ha millorat força els darrers anys, però encara tenim pendent la connexió del carril bici de la Parada nova (aquest barri es mereix un nom propi) i el parc.

Fem-ho.