Adam Majó

Xuts a pals

21 de desembre de 2015
1 comentari

Elogi de Mariano rajoy

Rere la imatge de prudent pare de família, de gris funcionari de províncies, d’afable jugador de dòmino, s’hi amaga un hàbil escaquista, de sang freda i càlcul llarg. En Rajoy potser és lent de reflexes i no té el sex-appeal d’altres líders a qui agrada ensenyar les abdominals treballades, però transmet seguretat i no mou mai peça sense abans avaluar-ne bé els riscos. Davant l’indendentisme català ha actuat sempre amb la contundència justa, sense passar-se mai de frenada, conscient que un excés de força li faria guanyar aplaudiments dels incondicionals però acabaria per donant punts al contrari, a nosaltres en aquest cas. De cara al món, la seva imatge de moderació beneficia a la seva causa molt més del què ho faria l’actitud testosterònica i xulesca d’altres figures de la dreta espanyola. Que en Mariano Rajoy deixi la Moncloa (si és que l’arriba a deixar) no suposarà canvis estructurals en el model econòmic dominant ni en l’estructura social de l’estat,  però si que situarà al pont de comandament a un capità amb menys experiència i amb menys capacitat de càlcul. I en la partida decisiva que hem de jugar els propers mesos, tenir a un adversari novell i impulsiu en lloc d’un d’experimentat i ben dotat per l’estratègia ens pot anar bé. Sempre que no oblidem, això sí, que la partida és la mateixa, que el què està en joc és la fundació d’una República que sigui la porta per on entrin transformacions socials ambicioses i necessàries. I que l’únic error que no podem cometre és no llegir bé els resultats d’ahir que ens recorden el què ja sabíem: el suposat referèndum d’autodeterminació convocat per un govern espanyol no té majoria al Congreso ni en tindrà mai i, per tant, davant el repte de la independència només ens queden dues opcions: la unilateralitat o la renúncia.

 

A 40 quilòmetres del tren
10.10.2015 | 8.58
Podemos i la CUP
25.11.2014 | 8.29
Fabricants de cases
14.11.2017 | 12.17

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Aviam, doncs, si la CUP es posa les piles i fa possible que el procés independentista tiri endavant i tinguem un govern actiu per a fer politiques més justes.
    Ara per ara, qui fa més la traveta al poble català és la CUP.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.