Adam Majó
Xuts a pals
Elogi de la Lager
Diu que a l’antic Egipte ja es consumia un producte equiparable a la cervesa i també se n’han trobat restes en assentaments ibèrics. No és estrany, eren pobles que cultivaven cereals i la manera més senzilla d’obtenir una beguda refrescant, nutritiva i lleugerament embriagant era barrejant blat, ordi, mill, o pa sec, amb aigua i deixar que fermentés.
El cert, però, és que, als llocs on les condicions ho permeteren, la posterior arribada de la vinya i el vi, producte més complex i molt més estimulant, va substituir la cervesa fins a fer-la desparèixer. Així, progressivament, Europa quedava dividida en dues meitats, la cervesera, al Nord-est del Rin, i la vitivinícloa, al Sud, amb el permís de la molt més modesta sidra, consumida en llocs prou humits i frescos com per produir pomes en excés. La cervesa, a més, tenia un altre problema, a causa de la seva baixa graduació i del llevat utilitzat, el seu consum quedava molt limitat tant en l’espai com en el temps. El vi, en canvi, viatjava millor i, sinó, sempre s’hi podia afegir licor perquè pugués arribar en condicions al seu destí (d’aquí el Porto, el Sherry o el Madeira). Malgrat que els britànics havien provat de fer cerveses de més grau i millor conservació, per poder portar-les a les colònies, els resultats no eren del tot satisfactoris.
Però amb aquestes que arriba la revolució industrial i modifica molt escassament el món del vi però transforma radicalment el concepte de cervesa. A mitjans del segle XIX els Alemanys, que aleshores també dominaven centre Europa, inventen, sembla que a la ciutat Txeca de Pilsen, una nova manera de fermentar el cereal i el llúpol que els permet produir en grans quantitats un líquid molt més transparent, de tons daurats, escuma abundant i, sobretot, capaç d’aguantar molt de temps dins dels barrils i de resistir viatges llargs i temperatures elevades. L’anomenaren Lager (magatzem, en Alemany) i, com tants altres invents fruit de la industrialització que han aconseguit millorar la qualitat de vida de bona part de la humanitat, s’esten pel món sencer com a un producte a cavall entre el refresc i l’alcohol, de fabricació barata i distribució senzilla. Als Països Catalans hi arriba provinent d’Alsàcia a finals del segle XIX i el seu èxit és comparable al de tants altres invents forasters també perfectament arrelats, com el futbol o els croissants.
Ara que s’han posat de moda les cerveses artesanals, d’importació llunyana o de gustos diversos, és bo recordar que fou l’arribada de la Lager, la rossa de tota la vida, la que ens permeté gaudir d’aquest producte a preus populars i en quantitats generoses, que és d’esnobs fugir d’allò que és bo, només perquè és barat i massiu, i que aquest país és precisament això, tradició medieval i modernitat industrial, vi i cervesa.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El llegeixo una mica tard però bé.
Jo la cervesa fa relativament que l’he descobert i ara en sóc fan.
Mia
PS: tu ets d’Estrella d’Adam oi ?
és un acudit que m’acabo d’inventar, q no fa gràcia però no dono per més