Un sant moro

Com tot-hom sap, la Festa major de Manresa s’escau el dilluns després del darrer diumenge d’Agost. Això és així perquè un 30 d’Agost de 1372 els manresans en processó varen portar els cossos sants des de Sant Fruitós fins al que aleshores era una basílica gairebé enllestida, la Seu.
I què eren, o són, els cossos sants? Doncs, si volem creure la llegenda, les relíquies (trossos momificats del seu cos físic ) de tres sants concrets que són alhora els patrons de la ciutat: Santa Agnès, Sant Fruitós i Sant Maurici. El trasllat de tan discutibles tresors comptà aleshores amb el recolzament de la jerarquia eclesiàstica –el bisbe de Vic- i l’oposició previsible del poble de Sant Fruitíos i, sembla ser, del monestir proper

de Sant Benet.


No conec ningú que es digui Fruitós, però si que hi havia a Manresa, fins fa ben poc, una certa tradició de posar Maurici i Agnès als nens i nenes. Un costum que darrerament alguns manresanistes intenten reviscolar.
El què potser és menys conegut és que Sant Maurici era un legionari romà del segle IV que es va negar a participar en no se quina mena de sacrificis pagans i que a causa d’això fou turmentat i executat. Aquest senyor era originari de l’actual Egipte i és representat en la majoria d’iconografia cristiana amb la pell molt fosca i trets físics africans. De fet, tot sembla indicar que la paraula Maurici ve precisament de moro i que, per tant, el patró de Manresa és magrebí -moro és despectiu-. Tot i que magrebí ben bé tampoc, perquè Egipte no és al Magrib. Ni àrab perquè llavors els àrabs encara no havien sortit d’Arabia… Ho deixarem en Nord-africà.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *