Adam Majó

Xuts a pals

10 d'octubre de 2015
0 comentaris

A 40 quilòmetres del tren

Si a finals del segle XX una ciutat sense estació de ferrocarril no era ben bé una ciutat, a mitjans de segle XXI (d’aquí a quatre dies) un territori sense tren pot convertir-se directament en un buit en el mapa. Segons l’Agència Internacional de l’Energia (l’AIE) al planeta Terra  ja hem creuat l’anomenat pic del petroli. Això vol dir que ja s’ha assolit la producció màxima de petroli de qualitat que es podrà arribarà a produir mai i que a partir d’ara cada cop s’en extraurà menys i amb costos més alts. Del fracking i dels nous jaciments a molta fondària o a l’Àrtic  en treurem un combustible molt més car i contaminant i, per tant, no serviran per evitar que d’aquí a trenta anys el preu de la gasolina o del gasoil sigui tant alt que es converteixi en dissussiu per a molts dels usos que en fem actualment. Aquest increment de costos influirà lògicament en el preu dels hidrocarburs i combinat amb d’altres factors més imprevisibles, com els conflictes geoestratègics o les operacions especulatives, poden provocar increments sobtats de preu final que tinguin conseqüències greus o molt greus per aquells que depenguin de l’automòbil privat per desplaçar-se. Si avui anar amb cotxe de Berga a Barcelona i tornar costa al voltant de 15 € en combustible, d’aquí a pocs anys aquest preu es pot haver multiplicat per dos, per tres o per sis. A més, també sabem que, de moment, només hi ha un transport elèctric terrestre realment eficient i competitiu: el ferrocarril. Els cotxes elèctrics, malgrat els anys que fa que en sentim  parlar, encara estan molt lluny de ser una alternativa als de motor de combustió, entre moltes altres raons perquè  materials com el liti necessaris per fer bateries que permetin una autonomia acceptable són escassos i no permeten produccions a molt gran escala.

Amb aquest panorama, aquells territoris on hi arribi el tren gaudiran d’una avantatge competitiva i de qualitat de vida per als seus habitants molt superior als que no en tenen. I és que el transport col·lectiu per carretera (el bus), si bé fa un ús molt més eficient del combustible que el cotxe individual, pateix una serie d’inconvenients (menys capacitat, dificultat per llegir o treballar mentre viatges, sotmès a múltiples incidències…) que el converteixen en molt menys atractiu i útil que el ferrocarril. Amb aquesta perspectiva, podem fer dues coses: començar a preparar-nos per un futur proper amb la gasolina (i el gasoil) molt més cara o confiar que, mentrestant, algú s’inventerà la manera d’aconsguir combustible barat per no haver de canviar el nostre model de mobilitat. Si optem per la primera opció –la més sensata- una ciutat petita com Berga farà bé d’enllestir d’una vegada l’estació d’autobusos pendent, i farà encara millor si recorda que té dues línies de tren a menys de 40 quilòmetres en línia recta, a Sallent i a Alp, i que connectar-les a través del Berguedà és un projecte estratègic que no hauria d’haver quedat mai al fons de cap calaix.

Islamofòbia
01.06.2010 | 9.41
Francisco Lehendakari
12.05.2009 | 12.11

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.