Adam Majó
Xuts a pals
21 d'agost de 2008
4 comentaris
Un sant moro
Com tot-hom sap, la Festa major de Manresa s’escau el dilluns després del darrer diumenge d’Agost. Això és així perquè un 30 d’Agost de 1372 els manresans en processó varen portar els cossos sants des de Sant Fruitós fins al que aleshores era una basílica gairebé enllestida, la Seu.
I què eren, o són, els cossos sants? Doncs, si volem creure la llegenda, les relíquies (trossos momificats del seu cos físic ) de tres sants concrets que són alhora els patrons de la ciutat: Santa Agnès, Sant Fruitós i Sant Maurici. El trasllat de tan discutibles tresors comptà aleshores amb el recolzament de la jerarquia eclesiàstica –el bisbe de Vic- i l’oposició previsible del poble de Sant Fruitíos i, sembla ser, del monestir proper
de Sant Benet.
No conec ningú que es digui Fruitós, però si que hi havia a Manresa, fins fa ben poc, una certa tradició de posar Maurici i Agnès als nens i nenes. Un costum que darrerament alguns manresanistes intenten reviscolar.
El què potser és menys conegut és que Sant Maurici era un legionari romà del segle IV que es va negar a participar en no se quina mena de sacrificis pagans i que a causa d’això fou turmentat i executat. Aquest senyor era originari de l’actual Egipte i és representat en la majoria d’iconografia cristiana amb la pell molt fosca i trets físics africans. De fet, tot sembla indicar que la paraula Maurici ve precisament de moro i que, per tant, el patró de Manresa és magrebí -moro és despectiu-. Tot i que magrebí ben bé tampoc, perquè Egipte no és al Magrib. Ni àrab perquè llavors els àrabs encara no havien sortit d’Arabia… Ho deixarem en Nord-africà.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I que en som de beneits amb això dels termes. Com tantes coses, els termes poden ser usats com a despectius, com a descriptius, com a identificadors, com a… I moro per què ha de ser diferent? Si és moro, no és despectiu, és moro. Potser ens ho faréim més fàcil si intentéssim controlar el sentit dels mots, enlloc de buscar permanentment eufemismes que cal adaptar a la interlocució del moment.
És molt revelador que a Manresa gairebé no hi hagi Mauricis ni Agnès, mentre que a Solsona encara es mantingui el nom Claustra (pobretes), a Andorra Meritxell, a Berga Queralt,… Els manresans passen de la seva ciutat, i si els preguntes pels patrons, la majoria et diran que són Ignasi i Alba. Jo trobo, no se perquè, que Maurici és un nom ben bonic. Ara bé, si a algun manresà se li acut dir-li Fruitós al seu fill, que avisin als serveis socials.