DES DEL CANADÀ

SHAUDIN MELGAR-FORASTER

Fidel Castro i el Canadà: curiós, o potser no

Screenshot 2016-11-26 23.36

La mort de Fidel Castro ha provocat al Canadà una reacció desproporcionada. I no ha estat per la seva mort, sinó per la declaració feta pel primer ministre canadenc, Justin Trudeau, en assabentar-se’n, i que ha suscitat un rebombori considerable a la xarxa, i no només a la xarxa.

Si fa no fa, Trudeau ha dit que li sap molt greu la mort de l’ex-president cubà, el qual havia servit el seu poble durant mig segle, era una figura llegendària i un gran orador, i havia fet grans millores a Cuba pel que fa a l’educació i al sistema sanitari. També deia que el seu pare (Pierre Trudeau, ex-primer ministre del Canadà) se sentia orgullós de ser amic de Castro —com tots els canadencs ja sabem, afegeixo jo—.

Doncs marededéusenyor l’enrenou que s’ha creat. No trobo pas que n’hi hagi per tant. I em sembla un desproposit que molts canadencs considerin que la declaració de Trump sobre la mort de Castro sigui molt millor que la de Trudeau. Tant com criticaven en Trump només fa uns dies.

Com es podia esperar, membres del partit conservador canadenc s’han afegit a la cridòria contra Trudeau dient que Fidel Castro era un assassí brutal, un monstre… Fins i tot un dels parlamentaris conservadors ha titllat la declaració de Trudeau com “repugnant”. I no cal dir que ha tingut també respostes irades de diversos polítics dels Estats Units. Apa, si que tenen penques aquests americans! Si Castro els resultava tan monstruós com diuen, no se pas quins adjectius es podrien penjar als dictadors que Estats Units va empènyer, protegir o donar asil. Com deuen qualificar Somoza, Stroessner o Marcos, per exemple?

En fi, em pensava que era cosa dels catalans fer xivarri a la xarxa, i no només a la xarxa, quan s’enfaden per alguna minúcia relacionada amb la política. Ara m’adono que els canadencs, tan educadets i tranquils com solen ser, fan el mateix.

Aquí a sota teniu una fotografia de Fidel Castro amb l’actual primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, quan era petit.

Justin Trudeau

Publicat dins de Canadà i etiquetada amb | Deixa un comentari

  1. Ja ho veus, Shaudin, a tot arreu passa el mateix davant de certes qüestions. Jo he hagut d’estar tot el dia mossegant-me els llavis per no discutir amb gent que emprava sense cap pudor arguments similars als que comentes.
    El món és boig i està capgirat.
    Hasta la victoria siempre!

  2. Bé, crec que com tothom hi ha clars i obscurs. Cert que hi ha coses que han anat molt bé i d’altres no. Però el que en sembla indiscutible que ha deixant molt que desitjar, sobre tot en llibertats personal, de premsa ….
    Altre cosa és que una mort sempre és una pèrdua , sigui per bé o per mal. I és evident que passarà a la història, amb els seus encerts i els seus errors.
    Tots som el resultat de la història, la personal , la del país, la del moment històric…….
    Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.

  3. Recordo la simpatia que sentia per la la revolució que duien a terme Fidel Castro i el Che Guevara. L’alegria per la caiguda del dictador Fulgencio Batista i pel fet que, per fi, Cuba fos un país independent, lliure del colonialisme espanyol i del dels EEUU, que l’havia convertit en el seu gran prostíbul. No sé com jutjarà la història aquest home que ha plantat cara a la major part del món, que ha sobreviscut al terrible bloqueig econòmic que encara no s’ha acabat, que ha aconseguit que no hi hagi cap analfabet a Cuba amb una excel·lent educació i ha dotat el país d’un magnífic sistema sanitari. Això és la seva llum; a l’ombra hi ha una fèrria dictadura que va omplir les presons de dissidents o sospitosos de ser-ho, que va executar-ne molts, que va causar la fugida de molts cubans cap a Florida. Jo no puc jutjar-lo: l’he admirat molt.

  4. Anna Maria, Marta, Gemma i Rosa,
    Bé, podria parlar, o escriure, durant hores sobre Cuba i Fidel Castro. Tinc molta informació, i no perquè un dels meus besavis fos cubà de generacions, perquè això va ser molt abans de la revolució. Conec molts cubans a Toronto (a favor de Castro, en contra o mig mig —la majoria mig mig) que m’expliquen moltes coses, tinc una amiga que tenia la seva parella a Cuba, i una altra que va anar a Cuba on li van robar el passaport i es va estar gairebé un mes amb una família amiga de Castro; vaig conèixer, a Toronto, el nét del gran escriptor Nicolás Guillen, que feia recerca a la biblioteca Robarts. Però, sobretot, vaig tenir un professor a diversos cursos, mentre feia el master i el doctorat, que era amic d’en Fidel i anava a Cuba a cada moment. Ens va explicar tantíssimes coses, amb tantes anècdotes!
    Però en el meu post no volia parlar de Fidel Castro, ni de la revolució ni de Cuba. Senzillament exposava el desgavell que s’ha organitzat al Canadà després de la declaració de Trudeau. I que no té ni cap ni peus i que m’ha deixat força desconcertada. Tothom ho sabia que en Trudeau pare era molt amic d’en Fidel. I Canadà i Cuba fa dècades que tenen molt bona relació. A què ve ara tot això per una declaració del primer ministre, una declaració que no li trobo res exagerat?
    Al Canadà, per cert, continua el desgavell. És a totes les notícies (diaris, ràdio i televisió) i els atacs a Trudeau cada cop més ferotges.

  5. No em d’oblidar que Castro tenia 90 anys i els últims anys havia tingut seriosos problemes de salut. No entro en el munt de vegades que s’ha anunciat la seva mort, curiosament, quan s’ha mort de debò molts han tingut dubtes que fos així.
    Fidel Castro era, per uns, un dictador, per d’altres un revolucionari. Si, revolucionari ho va ser, però un cop caigut l’anterior règim, que tampoc no era cap democràcia – i del qual en formava part un cunyat seu, germà de la seva primera esposa – el revolucionari va convertir-se en un dictador que va mantenir-se al poder durant 6 dècades, encara que els últims anys els problemes de salut l’obliguessin a “cedir” el poder al seu germà.
    Hi ha una norma no escrita, i que sembla que segueixen al peu de la lletra els Governs, de no malparlar mai dels morts, encara que aquests siguin uns dictadors. No és només el senyor Trudeau qui s’ha trobat en aquestes circumstàncies, mentre que l’oposició s’expresa en termes durs contra el difunt, i curiosament en les mateixes circumstàncies però els papers invertits veuríem com els que ara maleeixen Castro farien una tímida lloança, i potser el senyor Trudeau seria més crític amb el difunt. Aquests dies tots els governs del planeta han actuat de la mateixa manera, i s’han produït reaccions semblants.

    1. Hola Jaume,
      No havia vist aquest comentari fins ara. Ho sento. Per algun misteri, wordpress no em notifica amb un e-mail que tinc un nou comentari, tal com sí fa amb l’altre bloc, i tot i que ho tinc assenyalat allí on pertoca. Per tant ni tan sols puc aprovar el comentari fins que se m’acudeix passar-me per aquí. En fi.
      Com li deia a no sé qui, no sé on, jo estic 100% amb la revolució cubana dels anys 50, perquè la situació en que es trobava Cuba s’havia d’acabar d’una vegada per totes. Pel que fa a la resta, Castro hauria d’haver convocat eleccions fa molts i molts anys. Hi ha molt més a dir, naturalment, però és massa complex per argumentar-ho en un curt comentari.
      Gràcies per la teva aportació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.