Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

28 de març de 2017
0 comentaris

Del flamencoholandès al nilòticosaharià passant pel català-valencià

 

¿I per què no l’espanyol-argentí, el francobelga, l’angloestatunidenc,l’austroalemany, el brasiler-portuguès, el flamencoholandès? I que no se’m digui que existeix el serbocroat, perquè,  afortunadament, la relació entre valencians i principatins no té res a veure amb la relació existent entre serbis i croats, perquè a part que s’hanmassacrat històricament entre ells, els uns representen el món orienta li ortodox i els altres són uns paladins de l’església catòlica i la cultura europeooccidental.

Quant a l’expressió gallegoportuguès, caldrà recordar que ha estat imposada per l’absorció de les terres gallegues dins l’òrbita hispanocastellana, perquè, si no, ara simplement parlaríem de portuguès, de la mateixa manera que segles enrere únicament es parlava de galaica lingua, i , en certs moments de la Baixa Edat Mitjana, es parlava de llengua valenciana per a designar la totalitat de la nostra llengua, cosa que no impedeix que,actualment, la denominació més generalitzada sigui la de llengua catalana.

El que és cert és que la denominació de les llengües és d’allò més variada i obeeix a múltiples raons. I que, també, es presta a les mésbarroeres manipulacions. Un exemple claríssim és la presència de la denominació «valenciano», amb la seva corresponent versió, en gran part de les pàgines i llocs web dependents del governcentral  des del web de Muface al del BOE, per exemple; versió que apenes es diferencia de la catalana per ridícules qüestions menors, amb la mateixa entitat per exemple que la diferència en el tractament entre castellà i andalús : allò de «¿cómo estais ustedes?», en lloc de «vosotros». Us imagineu que des de la Generalitat principatina es fes una web amb versions diferenciades en castellà i andalús? Oi que seria surrealista?Doncs així mateix és com obra el govern central, i el que podria arribar a passar amb la nostra llengua si triomfessin les tesis dels qui defensen la denominació català-valencià, ja que quedaria expedit el camí per a una possible fragmentació.

Com deia Aracil: «Tu eres nilóticosahariano. Te lo digo yo chaval, que de eso entiendo mucho». Imagineu-vos el posat del nilòtic en qüestió: el mateix que hauríem d’adoptar els «nadius» d’aquest país , o països,  davant certes ridiculeses terminològiques.

Joaquim Torrent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!