Al banc de treball (2)

En aquesta casa on visc hi vaig trobar, penjat en una paret, un fragment del poema XXI de Les contemplations de Victor Hugo. He llegit algunes coses d’aquest home i espero que en algun moment en vagarà de parlar-ne en un altre lloc, però a la seva poesia he d’admetre que no m’hi he acostat. Suposo que sempre m’ha fet l’efecte que un prosista tan poderós no podia ser gaire bo escrivint versos, però això semblen més aviat manies meves que m’hauria d’anar traient del cap. El fragment que dic parla d’una caseta, une maison petite. Fa així:

Une maison petite avec des fleurs, un peu
De solitude, un peu de silence, un ciel bleu,
La chanson d’un oiseau qui sur le toit se pose,
De l’ombre ; – et quel besoin avons-nous d’autre chose ?

Encara l’hi tinc, penjat a la paret; no a la mateixa on el vaig trobar perquè la pobra ja no hi és, i ara l’acompanya el poema de què parlava l’altre dia, Elderly craftsman at his bench, de Thomas Kinsella.

La cosa és que no l’havia llegit sencer, aquest últim, fins que l’altre dia, per superar un d’aquells moments de moral per terra que qualsevol pot tenir després que la sort passi un cop més de llarg davant la seva porta, el vaig emmarcar. Fins ara no ho havia pogut fer per falta del suport adequat: el paper, a més de ser bo, gruixut i amable, és gran.

Després de llegir-lo i emmarcar-lo, he decidit que el penjaria en un lloc on el pugui repassar sovint, on el pugui rellegir quan m’amenaci aquella angoixa absurda que em porta a preguntar-me «I aquí, jo, ben bé què hi feia?» Ha de ser un remei i és també un repte. Hi ha qui diu que no cal ser poeta per traduir poesia. Jo potser més aviat dissenteixo d’aquesta opinió. Hi ha qui pensa que jo no sóc poeta, segurament començant per mi. (En realitat, sóc la que sóc i faig el que faig, que són dues coses diferents, oi?) Dit tot això i fetes totes aquestes salvetats, el repte és traduir aquests dos poemes. Si pot ser, a sílabas contadas, que es gran maestría. Si me’n surto ja us ho faré saber.

Postdata. Veig que el corrector em marca salvetats com a incorrecte. En efecte, el DIEC2 no l’inclou i l’Optimot dóna diverses opcions com a traducció del castellà salvedad. En aquests casos costa una mica decidir-se. El DIEC és normatiu, ja ho sabem, però també sabem que pobra llengua seria aquella que totes les seves paraules possibles cabessin en un diccionari; d’altra banda, l’Alcover-Moll sí que el recull.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*