Paranys

Els dies de mercat el poble bull d’activitat. Hi ha fins i tot embussos de trànsit, i si no el coneixes com ja el vaig coneixent jo, diries que és un altre, que no és el d’ahir, somort i sense esma, sense vida al carrer.

Aquests dies m’acosto a les parades dels pagesos i sé que ja m’hi esperen, per veure quines verdures podré encara salvar abans no les llencin, quina oferta em faran que no podré rebutjar, amb què em temptaran aquesta vegada. No sé si faig cara de pobra, d’estalviadora o d’aquesta tot ho aprofita, però el cas és que per un bon preu m’emporto un munt de teca que després el problema és meu per donar-hi sortida al llarg de la setmana.

Durant un temps vaig poder entrar a les llibreries amb aquest mateix esperit: aviam quin llibre em cridava, quin m’estava esperant just a mi, quin enfarfec de lectures me’n podria endur que després no trobaria el moment d’ocupar-me’n. Quines descobertes, en l’exploració de prestatges! Quantes vides i idees, quants paisatges allà arraulits, disposats a acompanyar-me!

I el dia de Sant Jordi, per descomptat, havia de comprar un llibre per a les persones que tenia a prop, especialment a les criatures que em pertocaven. Cada vegada es feia més difícil remenar a plaer a les parades, per això, i intentar entrar en una llibreria feia fins i tot una mica de basarda: i si no en podíem tornar a sortir?, i si ens hi ofegàvem?

De manera que un any vaig decidir que ja n’hi havia ben bé prou. Que d’acord que Sant Jordi és un dia molt maco; que d’acord que això de la festa del llibre i la rosa és fantàstic; que d’acord que qualsevol excusa és bona per comprar més llibres. Però que jo m’estimava més fer-ho un altre dia, sense aglomeracions, sense presses, podent-me’ls mirar bé.

D’aleshores ençà, el dia de Sant Jordi em resulta molt més agradable. Ja no tinc aquella pressió, l’encara et falta un altre llibre per trobar, una persona a qui no saps quin regalar-li. Perquè finalment, i ja em perdonareu, ara mateix Sant Jordi és la gran celebració del consum, i vinga enquestes sobre quin llibre compraràs, quin llibre has comprat, quin llibre vols que et regalin, quin llibre recomanes, quin és el més venut.

Se suposa que és tan bo, que com a mínim un dia l’any la gent se sentin obligats a comprar llibres. Diu la llegenda que algunes persones llegeixen els llibres que els arriben, d’una manera o d’una altra, comprats o regalats, per Sant Jordi. I jo que me n’alegro, tu. Però el que a mi em preocupa de debò són tots aquests llibres que no llegeix ningú i que s’esperen als prestatges que algú els descobreixi: n’hi ha que, com les verdures al sol, es marceixen i moren abans d’haver arribat a les mans del lector, i de vegades són autèntics tresors. Però què vols, no hi ha temps material en aquesta vida per ocupar-se de tots!