Sento un puny . Un gir, dues voltes i el ball comença. Barcelona ronda quieta, atapeïda. Un ball en silenci. Només tu el saps porta per dins. Un cor trencat. No et queda res. Camines sense sentit. No busques res perquè no tens res. Un cor esquinçat. I tu ja no saps qui ets ni
Obro els ulls i ho veig. El tango. El ritme amb el que vas abandonar aquella casa. Avui sents el fred en els teus dits de ballarina. I no me’n surto quan vull que cuinis i que no ballis. Cadaqués és lluny i avui no vol sortir el sol. Una escena, dues escenes i tres
Prendre la mesura de la desmesura. I em somriuràs. Trepitjo fort sobre un asfalt trencadís. Veuràs que hi soc, que mai et vaig deixar d’estimar. I aquesta senyors és la gràcia de la vida. Trobo una excusa que em porti a tu. Un boci de mirall trencat, per fer aquell crit. On sortirà tot, i
Vas pensar que la vida era una avinguda sense piano ni el teu músic. Comptes 1, 2,3 mentre la vida set’ planta i et pregunta quan ho tindrem? No hi ha respostes. No hi ha buit. Un hivern emprimaverat és l’únic que et puc dir. Veig una costa, la catalana, noto la sorra. Un estiu