Mails per a Hipàtia

És una sensació estranya. Ahir ens van atorgar el Premi Martí Gasull que atorga cada any, per votació popular, la Plataforma per la Llengua. Evidentment estem molt contents i feliços i molt agraïts a la gent que ens ha votat. Però tenim alhora un sentiment de culpabilitat. El cas és que el premi s’atorga en una votació popular entre tres candidats, però tu no saps quan et proposen de participar qui són els altres dos. I nosaltres ens vam trobar amb Filmin.cat, que és la cadena de televisió de casa a les nits, i amb La Bressola, per qui la nostra admiració és infinita i amb qui col·laborem des de fa anys i panys.

I com que només pot guanyar un, en guanyar nosaltres no han pogut guanyar ells. Jo, personalment, vaig votar per ells i així ho vam dir també en el mateix acte a l’hora de rebre el premi però la decisió popular ens va afavorir. Les gràcies, de nou, a tots els qui ens van votar i les disculpes als amics de La Bressola.

Hi ha voltes en que tens la sort que algú et demana de fer una activitat pública que no només és necessària o toca fer-la sinó que, a més, et permet divertir-te i passar-ho bé. Ahir va ser el cas amb el debat que vam compartir Josep Vicent Boira i jo sobre “El poder dels mapes”, al Centre Octubre de València.   Boira és una personalitat intel·lectualment molt sòlida, pel qual sent una gran admiració fa anys. I tots dos som uns malats de la cartografia i la seua interpretació. De tal manera que la conversa ha estat més fluïda i tot del que és habitual en aquests casos. Hem fet dos enfocs diferents i contradictoris, jo més el poder dels mapes i ell més els mapes del poder, i a partir d’això, amb la moderació de la Reis Juan, ens hem enfilat en tot de consideracions d’èpoques passades i del present més immediat. Espere que el públic s’haja divertit tant com ho hem fet nosaltres.

Acostume a fer pocs actes amb polítics, gairebé mai. Però quan m’ho proposen el més determinant és per a mi, a l’hora d’acceptar de participar-hi, el seu tarannà, el seu comportament, el seu historial. Per això he acceptat amb molt de gust participar en l’acte d’inici de la campanya a les eleccions municipals de Dolors Sabater a Badalona. La conec de fa molts anys, d’abans que entrés a fer política i és una persona que m’inspira confiança per la seua independència personal i ideològica que sap sempre compatibilitzar amb un compromís fora de tot dubte.

L’acte ha estat una conversa relaxada en un banc de carrer. L’organització en cap moment m’ha fet indicacions sobre de què havíem de parlar ni jo he plantejat a l’avançada les preguntes que faria. Com sol passar en aquests casos el temps s’ha fet curt i han quedat moltes coses al tinter. Però això ja és tota una altra història…