Tristesa per segon any consecutiu. Ni alfàbegues ni coets per la maleïda covid. Amb les filles ens hem posat la camisa de majoral, l’única cosa permesa, i hem baixat a l’església amb els pares a fer-nos una fotografia. Tant de bo la fem, tots junts de nou, l’any vinent davant de casa, amb alfàbegues i confeti, amb música i camises, amb ganes de festa…
Normalment procure no fer xerrades durant l’agost. Per aquesta mandra que se t’enganxa sempre quan arriben les presumptes vacances, que enguany no ho són, però també perquè aparentment no hi ha gent per a fer aquestes coses. Tanmateix m’havia compromès a baixar a Ondara i així ho vaig fer divendres.
Va ser una vesprada i nit joioses. Pel viatge. Per la gent. Per tornar a La Marina. Per veure el que vaig veure i escoltar el que vaig escoltar. La xerrada era en un bar preciós del poble, el Cafè Sendra, on se solen fer actes i l’havien organitzat l’Associació Cultural l’Ocell i la Plataforma Esmorzars de la Terra, dues d’aquestes colles que aguanten el país en cada racó.
Esmorzars de la Terra té un bloc a VilaWeb i n’ha parlat de l’acte.