Ja n’estic tip de sentir parlar de indults. Els indults, si els “atorguen” (us fixeu en la perversitat de la paraula?), posaran als presos polítics al carrer i jo me n’alegraré molt; però res més, i m’explico: continuarà constant que van cometre uns delictes, seran al carrer per la “gràcia” del govern d’españa i el
No vaig veure l’entrevista al President de la Generalitat feta a TV3. Arran d’algun comentari llegit per internet, que no em creia, aquest matí he decidit fer-ne un visionat “en diagonal” com se sol dir ara, o per dir-ho més clàssicament, un visionat accelerat. I m’he quedat força astorat i preocupat perquè hi vist que
“El congreso de los diputados rebutja incloure el referèndum i l’amnistia a la taula de diàleg; els socialistes se sumen al PP, Cs i Vox per a impedir que la moció de la CUP prosperi”. Notícia calenteta, acabada de sortir del forn. Preguntes a la nostra classe política, especialment ERC i CUP: ha quedat prou
Vam arribar on vam arribar perquè els vam espantar. La gent vam espantar els nostres polítics que no van saber ni van gosar aturar-nos. Per això dic que els hem de tornar a espantar, i que facin el que la gent volem: que condueixin el país cap a la seva independència. Ho han de fer
Tinc la sort d’haver-me criat a un poble petit i haver fet de pagès fins als vint-i-un anys; era una època (ja tinc una edat) en que al camp encara es feia tot a mà, i en el temps de sega qui agafava la falç eren els “segadors” i les dones arreplegaven el blat, l’ordi
Tots sabem els esforços que hem fet des del primer minut, especialment la gent gran, treballant per la llibertat dels presos polítics: hem fet de tot, córrer amunt i avall, de dia i de nit, amb sol, amb pluja, amb calor i amb fred, hem rebut insults, fins i tot agressions; hem recollit milionades en
O més aviat, falta de respecte. Per casualitat he sentit la interpretació de l’himne de Catalunya en l’acte de presa de Possessió del 132è President de la Generalitat. Primer ho sentia per una ràdio sense veure-ho, però encabat m’he posat davant d’un televisor i m’he quedat esgarrifat sentint “segadores” i uns “arranjaments” musicals delirants. Algú
És impressionant la quantitat de paraules que hi ha al diccionari. És admirable el suc que se’ls en pot treure. Van començar amb el “dret a decidir” per no dir “dret a l’autodeterminació” que se suposa que és el mateix… però no; vam continuar amb mil sinònims i eufemismes més, i ara arribat el torn
Molt fum. Arran de la signatura del document d’acord entre ERC i la CUP vaig dir que era un document que feia volar coloms, venia fum, estava ple de frases buides i aixecava la camisa als votants, i recomanava a la gent llegir-lo per constatar-ho. Ahir vaig llegir-me sencer el pacte signat per ERC i
De les comunes encapçalades per la ínclita Sra. Albiach. Resulta que a aquesta senyora li falta temps i ocasions per vetar la presència de JxCat al futur Govern del país, si s’arriba a constituir, que aquesta és una altre qüestió. I la seva argumentació és més que contundent amb el leit motiv de que JxCat
Segons españa, a Catalunya hi ha un partit que és l’encarnació de tots els mals: JxCat; el PSOE, per boca del Sr. Illa estaria disposat, per allò de les esquerres i les polítiques de progrés(?) a alguna mena d’entesa amb ERC, mai amb JxCat; les comunes, per boca de la seva “jefa”, la delatora, exigeixen
Com quan un xiquet o xiqueta diu una mentida i quan comencen a collar-lo no sap sortir-se’n i ell solet o soleta es va embolicant més i més; això és el que cada dia tinc més clar que els va passar als nostres polítics “independentistes”. Animats per les grans manifestacions, per l’ambient del carrer, per
Penseu-hi, en la gent que té samarretes de tots els colors, que ha fet milers de kilòmetres amunt i avall -pagant-s’ho ells, ni amb cotxe oficial ni cobrant kilometratges-, que ha omplert carrers, carreteres i autopistes, que ha caminat kilòmetres i kilòmetres amb aigua, fred i amb sol, que ha participat plorant d’emoció en el
Amb tot el lamentable sainet que estan protagonitzant els polítics independentistes les darreres setmanes, hi ha molta gent que diu que no entén el que està passant, que no entén que els de ERC i JxCat es tinguin tanta mala voluntat els uns als altres o els altres als uns, que tant li fa. Doncs
No ens fareu baixar del ruc. No aconseguireu que abandonem la nostra idea, la nostra il·lusió. No us en sortireu, de que ens quedem a casa. No us en sortireu, de que ens quedem muts i a la gàbia. Perquè aquests són els vostres desigs més pregons, no ho reconeixeu perquè us fa vergonya; perquè