És impressionant la quantitat de paraules que hi ha al diccionari. És admirable el suc que se’ls en pot treure. Van començar amb el “dret a decidir” per no dir “dret a l’autodeterminació” que se suposa que és el mateix… però no; vam continuar amb mil sinònims i eufemismes més, i ara arribat el torn de l’”embat” que segons el diccionari vol dir: atac, envestida, escomesa, però, si ets polític, perquè dir “atac” si pots dir “embat”?.
És evident que molts pocs, siguin dels teus o dels altres, correran a agafar el diccionari per veure quin n’és el significat exacte, però, i aquí hi ha el que importa, no sona tan agressiu i així poden anar passant dies i empenyent anys que sovint sembla que, al menys per a ells, és del que es tracta.
Si el que volen realment és enfrontar-se a l’estat, que ho diguin i que no pateixin que la gent estarà al seu costat; si el que volen es acotar el cap davant els amos, que ho diguin, i llavors la gent farà el que millor li sembli. Però, i per sobre de tot, que no hi juguin amb la gent, que ja fa massa anys que va amunt i avall, se la juga, rep, paga, i paga de tota manera, perquè una elit(?) política, la major part de la qual no ha trepitjat mai el carrer en el sentit de guanyar-s’hi la vida, jugui amb ella explicant-los sopars de duro.
Prou d’eufemismes, de sinònims i de rucades similars, al pa, pa, i al vi, vi, i el peix a la graella o al forn, però no bullit.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!