Tots sabem els esforços que hem fet des del primer minut, especialment la gent gran, treballant per la llibertat dels presos polítics: hem fet de tot, córrer amunt i avall, de dia i de nit, amb sol, amb pluja, amb calor i amb fred, hem rebut insults, fins i tot agressions; hem recollit milionades en hores per pagar multes, fiances i despeses.
Darrerament, jo personalment he anat canviant de posició per actituds que no m’han semblat que fossin correctes ni tan sols respectuoses cap a la gent que tant i tant s’ha esforçat des de fa tres anys i mig.
Ahir vam poder veure unes imatges que, al menys per a mi, són definitives: les del Cuixart i el Sánchez (els Jordis pels que tant hem lluitat!) fent el “besamanos” a l’Iceta, l’Illa, la Cunillera, la Granados…, i no va ser que s’hi trobessin forçats per les circumstàncies del moment perquè es veu perfectament com el Cuixart va disparat cap a l’Iceta a abraçar-lo afectuosament, em sembla que s’ho podia haver ben bé estalviat!.
Em sap greu i em dol en l’ànima, però no ho puc assumir. Ja en tinc prou. Fora llaços grocs, amunt estelades, i a lluitar sense parar fins a la independència de Catalunya que, per si no ho sabien, serà l’únic que els farà lliures.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!