Amb tot el lamentable sainet que estan protagonitzant els polítics independentistes les darreres setmanes, hi ha molta gent que diu que no entén el que està passant, que no entén que els de ERC i JxCat es tinguin tanta mala voluntat els uns als altres o els altres als uns, que tant li fa.
Doncs jo els entenc, els entenc perfectament i començo explicant que fa uns anys, en una reunió, vaig sentir a un pes pesant d’un d’aquests partits, encara que poc conegut de cara enfora, dir que “per fer política s’ha de tenir memòria”, frase que en la pràctica ens porta a allò tan antic i bíblic de l’ull per ull i dent per dent.
Partint d’aquesta base i com que porten anys i panys de males jugades dels uns cap als altres i vice-versa i com a bons polítics tots tenen allò que deia aquell pes pesant, o sigui molta memòria, se les tenen totes guardades i apuntades els uns als altres per temps que faci que el greuge s’hagués produit, i, a la que tenen oportunitat, els el tornen sense pensar-s’ho.
I la gent de bona fe es pensa que aquestes discussions son per grans temes ideològics i de país, doncs no gent de bona fe, la ideologia i el país es queden a un raconet no sigui que facin nosa; els motius de les batusses són conceptes tan alts i nobles com les tan remenades cadires, pagues, favors, col·locació de parents, amics, coneguts i saludats i anar fent.
Aquesta és la misèria en la que es mou la política professional, que és una cosa que fan una sèrie de gent per viure força bé a les esquenes dels votants que els han posat allà. Trist no?, i sento ser tan negatiu.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!