O més aviat, falta de respecte. Per casualitat he sentit la interpretació de l’himne de Catalunya en l’acte de presa de Possessió del 132è President de la Generalitat. Primer ho sentia per una ràdio sense veure-ho, però encabat m’he posat davant d’un televisor i m’he quedat esgarrifat sentint “segadores” i uns “arranjaments” musicals delirants.
Algú s’imagina una situació equivalent a França, EEUU, Regne Unit, Alemanya, Àustria, Països Baixos, etc., etc.?; jo no, no me l’imagino perquè és inimaginable!.
I la cantant i el que l’acompanyava al baix no han tingut un rampell, en un acte així res no és improvisat i la lletra com la “música” havien estat presentades a algú que va donar el vist i plau. I vull fer constar aquí que els intèrprets han donat mostra del seu virtuosisme, aquesta versió de l’himne era qualsevol cosa menys fàcil de interpretar.
Perquè algú va donar el seu consentiment?, per una falsa idea de modernor?, per ser molt “guai”?, o directament per mala fe i degradar més encara la imatge del país?.
Si volem ser un país seriós, els símbols són els símbols i s’han de respectar, tots, i en les ocasions solemnes més encara.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!