Cultura
Portem diverses dècades immersos en la cultura-sistema dels “singles”, segons la qual tot creador famós ha creat una sola obra que serà coneguda per tots i presentada un i altre cop davant de tots els éssers humans com a veritat immutable existent des de sempre i aliena a tota crítica. Encara que el nom de “single” s’origina en la indústria musical com a disc de vinil de petit format amb una cançó estrella en la seva cara A, en realitat el concepte és vàlid per a tots els camps de la creació cultural i fins i tot ocasionalment de la ciència. Així, doncs:
Antonio Vivaldi va néixer, va compondre Les Quatre Estacions i la va dinyar.
Miguel de Cervantes va néixer, va escriure El Quixot i la va dinyar.
Michelangelo Buonarroti va néixer, va pintar la Capella Sixtina i la va dinyar.
Johann Sebastian Bach va néixer, va compondre la cantata 147 i la va dinyar.
Pedro Calderón de la Barca va néixer, va escriure La vida és somni i la va dinyar.
Diego de Silva Velázquez va néixer, va pintar Les Menines i la va dinyar.
Georg Friedrich Haendel va néixer, va compondre l’Al·leluia i la va dinyar.
Leonardo da Vinci va néixer, va pintar la Mona Lisa i la va dinyar.
Wolfgang Amadeus Mozart va néixer, va compondre mig Requiem i la va dinyar.
Ludwig van Beethoven va néixer, va compondre l’Himne a l’Alegria i la va dinyar.
Gustave Flaubert va néixer, va escriure Madame Bovary i la va dinyar.
Vincent van Gogh va néixer, va pintar La nit estelada i la va dinyar.
Fiodor Dostoyevsky va néixer, va escriure Els Germans Karamazov i la va dinyar.
Johannes Brahms va néixer, va compondre una cançó de bressol i la va dinyar.
Walther Whitman va néixer, va escriure Fulles d’herba i la va dinyar.
Gustav Klimt va néixer, va pintar El bes i la va dinyar.
James Joyce va néixer, va escriure Ulises i la va dinyar.
Orson Welles va néixer, va dirigir Ciutadà Kane i la va dinyar.
Albert Einstein va néixer, va escriure E=mc2 i la va dinyar.
Billy Wilder va néixer, va dirigir Ningú no és perfecte i la va dinyar. (Marilyn Monroe també va acabar com el rosari de l’aurora.)
Frank Sinatra va néixer, va enregistrar “Strangers in the Night” i la va dinyar.
Steven Spielberg va néixer, va dirigir La Llista de Schindler i un dia la dinyarà.
Umberto Eco va néixer, va escriure El nom de la rosa i la va dinyar.
Els Beatles es van ajuntar, van enregistrar Yesterday i es van separar.
R.E.M. es van ajuntar, van enregistrar Losing My Religion i es van separar.
Los Rolling Stones es van ajuntar, van enregistrar Satisfaction i un día la dinyaran (excepte en Keith Richards, que diria que és immortal)
La Llibertat guiant al poble no se sap qui el va pintar.
El cuirassat Potemkin no se sap molt bé qui la va dirigir.
Allò que el vent s’endugué no se sap molt bé qui la va dirigir.
Leonin i Perotin no van existir.
Les Trobairitz no van existir.
Charles Ives no va existir.
Henry Moore no va existir.
Germaine Tailleferre no va existir.
Dietrich Buxtehude no va existir.
Camille Claudel no va existir.
Edgar Varèse no va existir.
Daphne Oram no va existir.
Constantin Brâncusi no va existir.
Delia Derbyshire no va existir.
Sol LeWitt no va existir.
Carson McCullers no va existir.
LaMonte Young no ha existit.
Michael Snow no ha existit.
Daniel Johnston no ha existit.
Lydia Lunch no ha existit.
Basquiat no ha existit.
Lach no ha existit.
Roger Penrose no ha existit.
Gwenno no ha existit.
Despacito, de Luís Fonsi i Daddy Yankee, es la canya.