Presidencials: hi ha un vot jueu a França?
Els francesos jueus són diversos socialment i econòmica, en el vot també. Participant a tots els àmbits de la societat, comparteixen una gran religió-cultura, diverses vegades mil·lenària, i també preocupacions comunes ben actuals, si més no potencialment.
N’és un exemple la degradada situació dels francesos jueus més modestos, residents a les barriades; situació agreujada i generalitzada des dels anys 2000, també al centre de París o d’altres ciutats. Segons l’Observatori del món jueu[1], el nombre d’agressions antisemites fa una pujada espectacular coincidint amb la segona Intifada. S’ha desenvolupat un antisemitisme que amalgama jueu i israelià, de la part d’una població jove d’origen migrant i/o musulmana, sovint també modesta. Els actes greus són relativament minoritaris, els altres són constants, provocant l’estupefacció silenciosa de les autoritats públiques i de la majoria dels mitjans –per allò de “ne pas jeter de l’huile au feu”? Els espectacles de l’humorista Dieudonné i la seva mediatització als anys 2010 van ser un moment de presa de consciència global de la banalització dels atacs als jueus. Aquest context em va animar a fer una experiència personal positiva. He ensenyat la creació d’Israel a un públic immigrant o d’origen immigrant a la Universitat Paris 8, a Saint-Denis, en una sessió factual i oberta al debat -durant els anys que vaig ser allà (2006-2013). Satisfacció pedagògica, la sessió era molt apreciada pels estudiants o, si més no, acceptaven de discutir-ne.
L’emigració de francesos jueus cap a Israel (Aliyyà) s’accelera: del 2012 al 2014, són 20,000 el que deixen França. Els atacs a diverses sinagogues el juliol del 2014 al bell mig de París i els atemptats del 2012 (Tolosa) i 2015 (París) –amb vuit víctimes mortals perquè eren jueues– confirmen la tendència. Llavors primer ministre, Manuel Valls pronuncia la sentida frase “Sans les Juifs de France, la France ne serait pas la France” al gener del 2016. Les partences però continuen, amb 7000 el 2015 i 5000 el 2016.
No hi ha dades oficials de la població segons certes característiques considerades sensibles o privades a França –malgrat la pressió dels lliberals i de l’esquerra multicultural per a crear dades “ètniques”[2]. Tot i així, hi ha estimacions més o menys consensuals. La població jueva no passaria de mig milió de persones dins dels 66 milions de la població total francesa. El seu pes és doncs molt limitat. Pel que fa el vot, les estimacions disponibles mostren que hi va haver un cert viratge cap a la dreta amb Sarkozy el 2007, com fou el cas dels francesos en general. L’esquerra no deixa de ser molt present i activa a la comunitat jueva. La voluntat de diàleg hi és transversal. A Radio Shalom, en el moment dels atemptats de Tolosa del 2012, abans de l’atac mortal a l’escola jueua Ozar Hatorah, el periodista que animava els debats amb el públic els vespres no es va cansar de dir, fins el darrer segon, que no es tenia cap proba de les característiques del terrorista i que no s’havia d’estigmatitzar cap religió.
Fidels a una presentació laica de llurs proposicions, els candidats a les presidencials no acostumen a posicionar-se pel que fa a les comunitats religioses o culturals, en principi. Els candidats poden però ser entrevistats a les emissores jueves sobre temes concrets. La dreta demostra en general un suport més explícit, sobretot pel que fa la seguretat de la comunitat jueva. A l’esquerra, la posició d’un Valls és bastant excepcional. Es pensa que és a través dels programes escolars per a nens cada cop més petits que es poden solucionar els prejudicis antisemites. Certs experts han advertit però que l’escola no ho pot tot i que una educació més factual i dialèctica amb joves de més edat podria ser molt més útil[3].
En resum, si no hi ha un vot jueu, no es veuen tampoc propostes estructurals envers unes persones avui molt exposades perquè són jueves, concentrant la majoria de les agressions “comunitàries” malgrat llur petit nombre. Els debats presidencials no han tractat el tema. Parlar dels problemes a les barriades continua essent un tabú.
[1] http://obs.monde.juif.free.fr/
[2] Per una posició crítica d’aquestes estadístiques : https://www.amazon.fr/Retour-race-Contre-22statistiques-ethniques-22/dp/2815900033
[3] Per una educació a la prudència, a la idea aristotèlica de prudència on es presenta un debat més que una posició moral determinada http://edso.revues.org/875