París-Barcelona

Mentre el procés d’independència català segueix sent un dels temes centrals de les eleccions generals espanyoles del 26 de juny, destaca la manca evident de propostes concretes i viables de la part dels principals partits espanyols.

El programa electoral de Podem n’és un exemple[1]. El moviment d’independència català inspira molt poques propostes, moviment que mai s’esmenta directament. Aquestes propostes són, à més a més, ambigües i/o molt difícils de posar en pràctica. De manera significativa, la resta del programa no les reflecteix ni les articula. De fet, el programa de Podemos està basat en l’statu quo territorial, amb la introducció de dos punts: la idea que l’Estat espanyol tindria un caràcter plurinacional, un terme que no està definit ni connectat a una pràctica concreta, i la idea d’un “referèndum”, així anomenat però que no se centraria en la independència o no només. En principi, Catalunya només té dret a decidir sobre el “model territorial”.

1. Poques propostes. Dels 394 punts del programa de Podem, només cinc es refereixen explícitament a Catalunya: la proposta 277 (“Dret a decidir”) i la sèrie 363-366 en una secció que presenta les propostes per a cada comunitat autònoma. Es pot afegir el punt 279, que tracta del tema dels impostos en general (“Revisió del model de finançament”). De la mateixa manera, pot ser pertinent d’analitzar el punt 54 (“Acord per al finançament territorial”), l’únic en què apareix la paraula “federal”, vinculada a Hisenda –trobeu les propostes esmentades més avall.

2. Propostes ambigües i difícilment assumibles; un “referèndum” d’autodeterminació que no ho és. La frase “Nosaltres [Podemos] reconeixerem constitucionalment el caràcter plurinacional d’Espanya» (punt 277) ignora que Podemos no tindrà el control d’un tal procés constitucional. Per això necessitaria aconseguir els dos terços dels representants al parlament i al senat espanyols[2]. D’altra banda, la definició de “referèndum”, en el mateix punt 277, deixa entendre que es tracta de consultar els catalans sobre el tipus de relació territorial que desitgen establir amb Espanya i no sobre la possible ruptura d’aquesta relació: “un referèndum [a Catalunya] per a que els seus ciutadans […] puguin decidir el tipus de relació territorial que desitgen establir amb la resta d’Espanya”. El dret d’autodeterminació dels catalans no està clarament establert. De fet, el terme “autodeterminació” no apareix al programa, mentre que “lliure determinació”, emprat dues vegades, es refereix únicament al Sàhara Occidental.

3. Statu quo territorial. A part la manera en què es presenta el “referèndum” i el fet de la seva impossibilitat constitucional si mai no fos d’autodeterminació, la continuïtat del sistema de comunitats autònomes també es llegeix en el vocabulari utilitzat en el conjunt del programa: la paraula “Espanya” o “espanyol” apareix 155 vegades; el terme “comunitats autònomes” i termes relacionats, s’utilitza 56 vegades; la paraula “territori” o derivats apareix 64 vegades, el terme “regió” o “regional”, 19 vegades. En canvi, i com ja s’ha assenyalat, la paraula “federal” apareix només una vegada i no es refereix a un “estat federal”.

La proposta 279 sobre el finançament és un altre exemple de la voluntat de mantenir l’statu quo. No inclou el “pacte fiscal” ja inserit a l’Estatut del 2005. Això hauria estat un mínim, ja que fou aprovat pel 80% del Parlament català en aquell moment, i després rebutjat a Madrid. Amb aquest pacte fiscal, Catalunya hauria pogut rebre el mateix tracte que el País Basc en matèria fiscal. Confirmant la tendència continuista, la proposta 364 es refereix a l’aplicació de “l’estatut d’autonomia” en un tema que ja hi és integrat i pel qual el conflicte és antic, és a dir, l’incompliment de l’Estat relatiu a la inversió a Catalunya.

4. Propostes no articulades amb la resta del programa. Sense federalisme, sense que el dret a l’autodeterminació hi sigui clarament establert, què suposa de nou el terme plurinacional? Enganxat a Estat o a Espanya, el terme “plurinacional” només apareix als punts 54 i 277, ja esmentats, així com en el punt 9 i a la introducció del programa. No se’n dóna cap definició i no es mobilitza en les propostes directament adreçades a Catalunya (punts 363-366). En aquestes propostes, la forma “Nosaltres [Podemos] farem/millorarem… etc.” es repeteix sense preveure la concertació amb cap interlocutor actiu. No se cita mai la Generalitat, per exemple. En resum, el terme “plurinacional” no és ni estructurant ni vehicula una pràctica concreta, reflectint potser la impossibilitat de la reforma constitucional que l’introduiria. De manera significativa, la paraula “nacional” mai s’utilitza per definir les entitats que formarien part del suposat Estat plurinacional. Si la paraula “nacional” o derivats s’utilitza més de 50 vegades, ho és per a descriure l’estat espanyol, les seves institucions i la seva jurisdicció (o la d’altres estats existents).

En fi, el llenguatge emprat, el tipus de frases, les ambigüitats i sobretot un dret a l’autodeterminació gens clar ens deixen veure que Podemos fa propostes sobre Catalunya; per a Catalunya però no “a Catalunya”, entitat que no és mai en posició de subjecte actiu.

Propostes analitzades

54 – Acord pel finançament territorial

Durant la propera legislatura, impulsarem un nou acord de finançament territorial en el marc d’una reforma constitucional que reconegui la dimensió plurinacional del nostre Estat. Per a això, durem a terme un procés d’avaluació dels sistemes de finançament de les comunitats autònomes, amb la finalitat de promoure un consens sobre les reformes necessàries perquè millori la seva eficàcia quant al compliment efectiu dels principis d’autonomia, solidaritat interterritorial i lleialtat institucional, en el marc d’una Hisenda federal. Revisarem també la financiació de les hisendes locals i provincials per assegurar la seva capacitat d’atenció a les necessitats de la ciutadania.

277 – Dret a decidir

Obrirem un ampli debat ciutadà sobre el reconeixement i les formes d’exercici del dret a decidir en el marc del debat sobre el canvi constitucional. Reconeixerem constitucionalment la naturalesa plurinacional d’Espanya, així com també assegurarem el dret dels governs autonòmics a realitzar consultes a la ciutadania sobre l’encaix territorial del país.

Es a dir, promourem la convocatòria d’un referèndum amb garanties a Catalunya per a que els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que desitgen establir amb la resta d’Espanya.

Recuperarem el respecte com a fonament bàsic de les relacions entre els governs i els parlaments de tots els nivells territorials de l’Estat.

Iniciarem un procés de canvi constitucional orientant a resoldre, entre d’altres, els problemes d’estructuració territorial de l’Estat i avaluarem i debatrem sobre les experiències de Regne Unit i Canadà.

279 – Revisió del model de finançament

Promourem un model de finançament d’acord amb els principis d’equitat, justícia territorial i solidaritat interterritorial. En aquest sentit, implementarem un model de finançament que garanteixi la suficiència de l’àmbit competencial autonòmic a través de la recaptació dels tributs cedits a les comunitats autònomes i de la participació en els tributs de l’Estat, de manera que el finançament no podrà ser un obstacle per al desenvolupament del marc competencial propi.

363 – Ampliar i millorar el sistema dels afores (Rodalies) de la regió metropolitana de Barcelona

Incrementarem les freqüències, millorarem la qualitat del servei i promourem la implementació de trens semidirectes.

364 – Compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en relació amb les inversions en infraestructures

Considerem que és imprescindible donar compliment, de manera retroactiva, a la disposició addicional tercera de l’Estatut, referent a les inversions estatals en les infraestructures catalanes.

365 – Millora de la xarxa ferroviària a les comarques de muntanya

Ampliarem i millorarem els trams que uneixen zones urbanes, rurals i perifèriques en alguns punts clau del territori català, per d’aquesta manera millorar també la connexió comercial i els fluxos de mobilitat.

366 – Autovia Lleida-Pirineus

Ampliarem i millorarem els trams de carreteres que uneixen zones urbanes, rurals i perifèriques en alguns punts clau del territori català, com és el cas de l’autovia Lleida-Pirineus.