Fugazi: “I’m so tired”
28 de gener de 2017
0 comentaris
Avui…, però no demà, perquè demà hi tornarem a ser, tot i que amb formes i colors diferents, per tal de remoure cel i terra transformar-ho tot.
Avui…, però no demà, perquè demà hi tornarem a ser, tot i que amb formes i colors diferents, per tal de remoure cel i terra transformar-ho tot.
El 15 de gener de 1939, no el 14, l’exèrcit feixista entrava a Tarragona. S’apropaven assassinats col·lectius amb burdes representacions de judicis que noe ren res més que teatre, depuracions de persones massa roges o massa demòcrates i la persecuisió de qualsevol dissidència que no seguís el model catòlic, nacionalista d’Estat, monolingüe espanyol, autoritari i
Arditurriko errepublika askearen independentziaren aldarrikapena. Declaración de independencia de la república libre de Arditurri. Declaració d’independència de la república lliure d’Arditurri.
(Aquest és el text que vaig escriure i que s’ha publicat en el llibre “Cambiar el mundo desdes arriba. Los límites del progresismo”, de Decio Machado i Raúl Zibechi. El penjo avui i ara perquè més tard li caldria una àmplia revisió que ja no es pot fer. Salut tinguem) Las relaciones peligrosas entre institución
Clara Griera, enòloga de L’Olivera i activista a Terra Franca
La corda al coll, perquè ho hem decidit, el tamboret als peus i esperar que els amos mirin per fer el darrer salt. Segur que ens aplaudiran…