Un adéu a la tribu, de Toni Mollà
Un adéu a la tribu: dietari d’hivern a Nova Anglaterra (2012), com ens apunta el títol, és el dietari que va escriure Toni Mollà durant la seva estada a Nova Anglaterra, com a professor visitant en una universitat. El resultat és un llibre d’un interès notable.
L’estructura d’Un adéu a la tribu és cronològica, com li és pròpia a un dietari, peró és també circular ja que comença i acaba al cementiri de Meliana. Les terres valencianes i el traspàs imprevist del pare de l’autor estableixen un marc de referència dins del qual es desenvolupa la descoberta d’una ciutat, a l’altra banda de l’Atlàntic, on l’autor arriba afligit i alhora amb una bona disposició per conèixer-la. El càrrec de Mollà ―professor de la prestigiosa Brown University― li ofereix l’oportunitat de no ser un simple turista, sinó de conviure amb la gent de Providence, Rhode Island; de tenir una interacció amb professors, estudiants i nombrosos habitants de la ciutat. Avinentesa que aprofita cada cop que se li presenta l’ocasió.
Toni Mollà ja coneixia els Estats Units, fins i tot havia escrit el llibre reportatge Més enllà de San Francisco. Viatje per Califòrnia tot esperant Obama, però mai no havia estat a Providence ni havia treballat en aquest país. Així, doncs, la seva indagació d’aquesta ciutat multicultural i acollidora, amb cafès confortables i bons restaurants, amb hiverns freds ―de fet, absolutament glacials― i amb gent educada i amable, esdevé una descoberta que l’autor i el lector fan conjuntament. Tanmateix, l’empirisme de base del dietari de Mollà no es limita al fet de, senzillament, residir i treballar a la ciutat, sinó que, tal com es comentava més amunt, parteix en gran mesura de la convivència amb la gent de Providence.
A més d’oferir-nos un recull de les idiosincràsies de Providence, l’autor afegeix algunes cireretes al pastís, com ara els seus viatges a Boston, Nova York i Washington. En aquests casos, les descripcions s’adiuen a allò que s’espera d’un visitant de passada per aquestes ciutats. Tot i això, però, hi espargeix troballes singulars i dilucidacions inteŀligents que aconsegueixen copsar l’interès del lector i esperonar la lectura.
El discurs d’Un adéu a la tribu és sempre molt proper, càlid, afectuós. Toni Mollà, més que explicar, viu tot allò que ens explica. I li fa viure al lector.
